Bolso búho, bolso pingüino

Més bosses, i és que des de fa un temps sembla que només faci bosses. Tot va començar amb  la que vaig fer per a la meva filla, i en veure-la vaig rebre algunes comandes. Vist que tenien èxit, he decidit innovar i fer dos models diferents.

A partir del patró de la funda per ulleres de Mussol, he fet aquesta bosseta. Es per una nena, per això les mides no són gaire grans  (13 x 18 cm).


Más bolsos, y es que desde hace un tiempo parece que sólo haga bolsos. Todo comenzó con la que hice para mi hija, y que al verla recibí algunos pedidos. Visto que tenían éxito, he decidido innovar y hacer dos modelos diferentes. 

A partir del patrón de la funda para gafas de Búho, he hecho este bolsito. Es por una niña, por eso las medidas no son muy grandes (13 x 18 cm).

I l'altre model, representant un pingüí, amb les mateixes mides.

Son resultones, i fàcils. Que més se li pot demanar?


Y el otro modelo, representando un pingüino, con las mismas medidas. 

Son resultonas, y fáciles. ¿Que más se le puede pedir?

I aquest model,que ja l'heu vist,  però que també us la volia ensenyar. Aquesta va marxar cap a Ohio, com a regal per la "germana" de la meva filla. Amb la mateixa roba, una loneta de color morat, vaig fer la funda per ulleres.


Y este modelo, que ya lo habéis visto, pero que también os quería enseñar. Esta se fué hacia Ohio, como regalo para la "hermana" de mi hija. Con la misma ropa, una loneta de color morado, hice la funda para gafas.

Una mochila diferente

Ja han passat els Reis per casa meva, i per les cases de tothom, segur. I com sempre, ens han deixat un munt de regals (potser aquest any una mica menys, que els Reis també pateixen la crisi) i una sensació agredolça.

Agre per que s'acaben les festes, els dinars interminables, els carrers il·luminats, el torró i els "mantecaos". Dolça per que tot torna a la normalitat, els horaris, els menjars més sans i lleugers i no patir per si hem encertat amb els regals. A més, per a mi, s'han acabat les presses per acabar les comandes a temps per que els Reis les puguin deixar a cada casa. Així que avui comencem una sèrie de post de totes les coses que he fet per aquestes dates.

I comencem amb una motxilla diferent. Diferent per que no és una motxilla clàssica. No, es una motxilla amb cara de guineu. Fa temps que la vaig veure en una foto a Pinterest i em va semblar molt divertida, amb les seves orelles, ulls i morro. Jo la he fet de mida per a un nen, per en Xavi, que li anirà molt be per anar al cole i poder guardar els llibres i els deures del cap de setmana. I és que en Xavi només te 6 anys i encara te pocs deures.


Ya han pasado los Reyes por mi casa , y por las casas de todos, seguro. Y como siempre, nos han dejado un montón de regalos ( quizá este año un poco menos, que los Reyes también sufren la crisis ) y una sensación agridulce .

Agria por que se acaban las fiestas, las comidas interminables, las calles iluminadas, el turrón y los mantecados. Dulce por que todo vuelve a la normalidad, los horarios, las comidas más sanas y ligeras y no preocuparse por si hemos acertado con los regalos. Además, para mí, se acabaron las prisas por terminar los pedidos a tiempo para que los Reyes puedan dejarlos en cada casa. Así que hoy empezamos una serie de post de todas las cosas que he hecho para estas fechas .

Y empezamos con una mochila diferente. Diferente por que no es una mochila clásica. No, es una mochila con cara de zorro. La vi hace tiempo por Pinterest y me pareció divertida,con sus orejas, ojos y hocico. Yo la he hecho en tamaño niño, para Xavi, que le irá muy bien para ir al cole y poder guardar los libros y los deberes del fin de semana. Y es que Xavi sólo tiene 6 años y todavía tiene pocos deberes .

La motxilla en blanc i negre. Potser no són els colors tradicionals de les guineus, però per a que serveix la imaginació??. O es que no poden haver guineus d'un altre color si nosaltres volem?


La mochila en blanco y negro. Quizás no son los colores tradicionales de los zorros, pero para que sirve la imaginación?. O es que no pueden haber zorros de otro color si nosotros queremos?

Per davant, amb una butxaca i dues més al folre interior que no s'aprecien en aquesta foto, llàstima!

Por delante, con un bolsillo y dos más en el forro interior que no se aprecian en esta foto, lástima!

La tanca amb un mosquetó i una anella. Això permet donar més capacitat a la motxilla si el que col·loquem a dins és més alt. I s'ajusta a la forma del morro de la guineu.

El cierre con un mosquetón y una anilla. Esto permite dar más capacidad a la mochila si lo que colocamos dentro es más alto. Y se ajusta a la forma del morro del zorro.

I a vosaltres, us han dut moltes coses els Reis?

Y a vosotros, os han traído muchas cosas los Reyes?

Mural infantil II

Recordeu el mural infantil i la cortina que vaig pintar per la habitació de la Martina?

Els pares de la Martina han canviat de casa i clar, no s'ho podien endur. Així que em van demanar que pintés la nova habitació. No volia pintar el mateix, aquesta habitació és més gran i més lluminosa i permet divertir-se una mica més.

Els dibuixos no són meus, no, jo no en se tant de dibuixar. Jo només se pintar. Els vaig trobar a internet, però com em passa molts cops, vaig guardar les fotos però no el nom de l'autora. Representen el conte dels tres porquets al revés, i em van semblar un dibuixos tan dolços i divertits que no vaig poder resistir-me a pintar-los. Es clar que als pares de la Martina també els hi van encantar.

Recordáis  el mural infantil y la cortina que pinté para la habitación de Martina?

Los padres de Martina han cambiado de casa y claro, no se lo podían llevar. Así que me pidieron que pintara la nueva habitación. No quería pintar lo mismo, esta habitación es más grande y más luminosa y permite divertirse un poco más.

Los dibujos no son míos, no, yo no se dibujar tan bien. Yo sólo se pintar. Los encontré en internet, pero como me pasa muchas veces, guardé las fotos pero no el nombre de la autora. Representan el cuento de los tres cerditos al revés, y me parecieron un dibujos tan dulces y divertidos que no pude resistirme a pintarlos. Claro está que a los padres de Martina también les encantaron.

Tres cerditos y un lobo risueño jugaban juntos...

A la pared del capçal del llit  estan pintats dos dels porquets i el llop

En la pared de la cabera de la cama, pintamos dos de los cerditos y el lobo

... y se lo pasaban muy bien

Al lateral, l'altre porquet, el més treballador.

En el lateral, el otro cerdito, el más trabajador.

A la paret de davant, que quedava molt sosa sense res, dos ratolins. Una rateta volant en un avió de paper i un ratolí arrossegant un carret.

En la pared de enfrente, que quedaba muy sosa sin nada, dos ratones. Una ratita volando en un avión de papel y un ratocinto arrastrando un carrito.

Me encanta como han quedado los colores!

Espero que ara triguin molt a tornar-se a canviar de casa i que aquest mural duri fins que la Martina sigui gran o se'n cansin d'ell.

Espero que ahora tarden mucho en volver a cambiar de casa y que este mural dure hasta que Martina sea grande o se cansen de él.

Bolsas, bolsas y más bolsas

Últimament hem estat fent un quants conjunts de bosses infantils: per guardar la roba, el xumet, el biberó , els bolquers, i el que es vulgui . I dic hem, per que en aquest cas, no es només feina meva si no de tota la família. La meva mare les ha cosit i la meva germana les ha pintat i jo... jo no he fet gairebé res, només he donat els últims tocs.

Com veieu, això de les manualitats ve de família, que el meu pare també és molt manetes i ho arregla tot, tot i tot. Potser és que existeix un gen "bricolagero"?. Si es així, no tinc gaire clar que els meus fills l'hagin heretat, vaja, el meu fill segur que no.

Aquestes bosses són un bon regal, son pràctiques, originals i personalitzables i a més es poden utilitzar durant molt de temps. La pintura aguanta perfectament els rentats.


Últimamente hemos estado haciendo unos cuantos conjuntos de bolsas infantiles: para guardar la ropa, el chupete, el biberón, los pañales, y lo que se quiera. Y digo hemos, por que en este caso, no es sólo tarea mía si no de toda la familia. Mi madre las ha cosido y mi hermana las ha pintado y yo ... yo no he hecho casi nada, sólo he dado los últimos toques.

Como veis, esto de las manualidades viene de familia, que mi padre también es muy manitas y lo arregla todo, todo y todo. Quizás es que existe un gen "bricolagero"?. Si es así, no tengo muy claro que mis hijos lo hayan heredado, bueno, la verdad es que  mi hijo seguro que no.

Estas bolsas son un buen regalo, son prácticas, originales y personalizables y además se pueden utilizar durante mucho tiempo. La pintura aguanta perfectamente los lavados.

No se que te el paper craft que m'agrada tant, però no d'ara, no, de sempre. Permet embolicar regals de manera original i admet qualsevol guarniment.

Per embolicar aquestes boniques bosses vaig fer un sobres-regal molt fàcils de fer i que queden perfectes. Us deixo unes fotos amb el pas a pas que parlen per si soles.


No se que tiene el papel craft que me gusta tanto, pero no de ahora, no, de siempre. Permite envolver regalos de forma original y admite cualquier adorno.

Para envolver estas bonitas bolsas hice un sobres-regalo muy fáciles de hacer y que quedan perfectos. Os dejo unas fotos con el paso a paso que hablan por sí solas.

Tutorial Exploding Box

Us en recordeu del tutorial de l'àlbum de scrap?

Era un regal de Primera Comunió per al Paco. Doncs bé, el Paco no va fer la comunió sol, la va fer amb el seu germà Gonzalo. I clar, pel Gonzalo també hi va haver regal. Per que no fossin iguals, i per que Gonzalo és un nom molt llarg, vaig fer una Exploding Box.

Suposo que ja sabeu que una Exploding Box és una capsa, feta amb cartolina o cartró prim, que en obrir-la pot contenir algun detall dins i "explota" (mes aviat es desmunta).

Vaig trobar un tutorial en anglès en aquesta pàgina, però desprès de fer una prova amb les mides que hi ha, va quedar una capsa molt petita. Com que jo la volia més gran em vaig empescar les meves mides.

Com que la pàgina està en anglès i les meves mides són diferents, us deixo un tutorial de com ho vaig fer.


Os acordáis del tutorial del álbum de scrap?

Era un regalo de Primera Comunión para Paco. Pues bien, Paco no hizo la Comunión solo, la hizo con su hermano Gonzalo. Y claro, para Gonzalo también hubo regalo. Para que no fueran iguales, y también por que Gonzalo es un nombre muy largo, hice una Exploding Box.

Supongo que ya sabéis que una Exploding Box es una caja, hecha con cartulina o cartón delgado, que al abrirla puede contener algún detalle y "explota" (más bien se desmonta).

Encontré un tutorial en inglés en esta página, pero después de hacer una prueba con las medidas que da, quedó una caja muy pequeña. Como yo la quería más grande me ingenié mis propias medidas.

Como la página está en inglés y mis medidas son diferentes, os dejo un tutorial de cómo lo hice.

Espero que us agradi i us animeu a fer-la.

Espero que os guste y os animéis ha hacerla.

Art

Un altre cop dilluns i comencem una setmana carregada de pintura tèxtil.
Per començar un joc de dues bosses infantils, per dur l'esmorzar (o el berenar) i  la roba de recanvi que deixem a l'escola.


Otra vez el lunes y empezamos una semana cargada de pintura textil.
Para empezar un juego de dos bolsas infantiles, para llevar el desayuno (o merienda) y la ropa de repuesto que dejamos en la escuela.

Per les bosses he comptat amb la inapreciable col·laboració de la meva mare, que les ha cosit.

Para las bolsas he contado con la inapreciable colaboración de mi madre, que las ha cosido.

M'agrada molt aquesta combinació de colors, i a vosaltres?

Me gusta mucho esta combinación de colores, ¿y a vosotros?

Cortina Infantil

Recordeu el Mural que vaig pintar per a una habitació infantil?

Doncs encara no us havia ensenyat l'estor que també vaig pintar per la mateixa habitació.

Es un estor bàsic d'Ikea en color blanc i com veieu està decorat amb el mateix estil que la paret. Em va costar molt de pintar per que el teixit és molt porós i la pintura traspassava la roba però no quedava ben marcat. Amb paciència i moltes capes de pintura es va solucionar.

Bosses amb un ocellet

Doncs això, un conjunt de bosses (bolquers, biberó i xumet) de roba amb un ocellet pintat. Hi ha l'opció d'afegir el nom del nadó.

Un bon regal per un baby shower.

Bosses pel Daniel

En aquest cas fetes amb roba blau clar combinada amb roba de quadrets blaus, mes petits per a la bossa del xumet.

El nom està pintat amb pintura tèxtil  imitant una aplicació cosida a mà.

Tornar a pintar...

Com m’agrada pintar, em relaxa, gaudeixo de cada pinzellada. Últimament estic molt dedicada a cosir i em venia molt de gust tornar a agafar el pinzells.

Per això, fer aquestes bossetes per l’esmorzar, ha estat un plaer. Dues bosses per a dos germans, amb les robes coordinades a ratlles i quadres i el nom per que cadascú identifiqui la seva.

Uns angelets de les dents

Si seguiu el blog, ja sabeu que he fet mooolts Ratoncitos Pérez, però fa poc em van demanar una variant.

A Catalunya, és tradició dir als nens que les dents se les emporten els angelets. I això és el que volien, un angelet de les dents.

Com que és el primer cop que en faig, vaig buscar inspiració a Google, però no vaig trobar res. Això va fer que poses en marxa la meva creativitat (una mica rovellada) i aquest és el resultat.

El primer model és un angelet de l'últim llibre Tilda, al que he afegit una butxaca, imprescindible pe fer la seva funció d'angelet de les dents.

El segon model no recordo d'on el vaig treure, però també pot complir la seva funció d'angelet de les dents.

I aquí els dos junts. No se quin m'agrada més.
I a vosaltres ? Quin és el vostre preferit?

Un munt de "Ratoncitos Pérez"

Tots preparats i a punt per entregar.

A que son bufons?

Normalment hi poso el nom del nen o nena a la butxaca, però en aquest cas, com que són per regalar, no ho sabia.

Per cert, la butxaca serveix per fer l'intercanvi de dents per diners. El nens hi posen la dent que els hi ha caigut i a canvi, al matí hi troben diners.

M de Martina

Sembla que estic predestinada a fer la mateixa lletra: la M. Aquesta és la tercera que faig  i és per la Martina, que ja ha nascut.

Aquest monograma junt amb la caseta d'ocellets de l'anterior entrada decoraran la seva habitació, aquella en la que vaig pintar un arbre a la pared. 

Paper Maché

Quantes més coses faig, més m'agrada treballar el paper maché. Les possibilitats són infinites i els resultats espectaculars. 

En altres entrades ja us he ensenyat coses fetes amb la mateixa técnica. però encara em queda molt per aprendre, i haig de millorar els acabats. Tot i això, aquesta caseta per ocells i el monograma fan patxoca.

 La caseta, amb un ocellet de roba a conjunt