Estas son las entradas de Pintura
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de gener de 2016

Caja del tesoro para niña

I després de Festes, tornem-hi!!
Avui amb una capsa de fusta, convertida en una capsa del tresor. Recordeu la que vaig fer fa un temps? doncs aquesta és la versió femenina.


Y después de Fiestas, vuelta a empezar !!
Hoy con una caja de madera, convertida en una caja del tesoro. Recordáis la que hice hace un tiempo? pues esta es la versión femenina.
caja-tesoro-niña

dijous, 21 de maig de 2015

La caja del tesoro


Hi havia una vegada un nen, en Pepe, que va fer la Primera Comunió. Li van fer moooolts regals, entre ells, una capsa per guardar tots els seus tresors.


Había una vez un niño, Pepe, que hizo la Primera Comunión. Le hicieron muuuuchos regalos, entre ellos, una caja para guardar todos sus tesoros.

Caja-del-tesoro-de-madera

dijous, 13 de novembre de 2014

Macetero reciclado


Reprenent una antiga entrada del blog, avui us ensenyo com fer un porta-testos reciclant una capsa de vins, per variar!!.
La cosa és que fa uns dies em van convidar a la re-inauguració de la casa d'uns amics. Habitualment, en aquest casos, es regala als amfitrions un ram de flors o una planta, però jo vaig pensar que podía ser una mica més original i regalar un porta-testos amb plantes aromàtiques dins (que sempre fan servei a la cuina). Com que capses de vins no me'n falten, dit i fet, i el que va sortir es això.


Retomando una antigua entrada del blog, hoy os enseño cómo hacer un macetero reciclando una caja de vinos, para variar !!.
La cosa es que hace unos días me invitaron a la re-inauguración de la casa de unos amigos. Habitualmente, en estos casos, se regala a los anfitriones un ramo de flores o una planta, pero yo pensé que podía ser un poco más original y regalar un macetero con plantas aromáticas (que siempre van bien en la cocina). Como cajas de vinos no me faltan, dicho y hecho,  y lo que salió es esto.

macetero reciclado



diumenge, 10 de novembre de 2013

"Panellets" to Ohio


Com cada any, quan arriba la castanyada, la meva mare, la meva germana i jo, ens reunim per fer panellets. També col·labora (poc) la meva filla. Això s'ha convertit en una tradició i tot i que a mi els panellets no em tornen boja (soc més de pernil), es divertit fer-los i passem una tarda juntes.

Aquest any la meva filla no hi és. És a Ohio (USA) passant tot el curs acadèmic amb una família americana. Així que he pensant enviar-li uns quants.

Fa uns dies vaig pintar un joier amb la Union Jack. Quan la meva filla el va veure al blog, em va demanar un amb la bandera americana per la seva família.

Com que 1+1=2, vaig fer la caixa, la vaig omplir de panellets i la vaig enviar cap a USA. Li han arribat aquesta setmana i diu que són boníssims (que ha de dir!)


Como cada año, cuando llega la castañada, mi madre, mi hermana y yo, nos reunimos para hacer "Panellets". También colabora (poco) mi hija. Esto se ha convertido en una tradición y aunque a mí los "panellets" no me vuelven loca (soy más de jamón), es divertido hacerlos y pasamos una tarde juntas.

Este año mi hija no está. Está en Ohio (USA) pasando todo el curso académico con una familia americana. Así que he pensando enviarle unos cuantos.

Hace unos días pinté un joyero con la Union Jack. Cuando mi hija lo vio en el blog, me pidió uno con la bandera americana por su familia.

Como 1 +1 = 2, hice la caja, la llené de "panellets" y la envié hacia USA. Le han llegado esta semana y dice que son buenísimos (que va a  decir!)

caja bandera USA
El exterior

El interior

Retiré las maderas que hacen las particiones y la rellené con los "Panellets". A que quedan bonitos?
Las particiones también las envié desmontadas

Fijaos en los laterales de la tapa. La bandera continua por ellos.


divendres, 11 d’octubre de 2013

Mural infantil II

Recordeu el mural infantil i la cortina que vaig pintar per la habitació de la Martina?

Els pares de la Martina han canviat de casa i clar, no s'ho podien endur. Així que em van demanar que pintés la nova habitació. No volia pintar el mateix, aquesta habitació és més gran i més lluminosa i permet divertir-se una mica més.

Els dibuixos no són meus, no, jo no en se tant de dibuixar. Jo només se pintar. Els vaig trobar a internet, però com em passa molts cops, vaig guardar les fotos però no el nom de l'autora. Representen el conte dels tres porquets al revés, i em van semblar un dibuixos tan dolços i divertits que no vaig poder resistir-me a pintar-los. Es clar que als pares de la Martina també els hi van encantar.


Recordáis  el mural infantil y la cortina que pinté para la habitación de Martina?

Los padres de Martina han cambiado de casa y claro, no se lo podían llevar. Así que me pidieron que pintara la nueva habitación. No quería pintar lo mismo, esta habitación es más grande y más luminosa y permite divertirse un poco más.

Los dibujos no son míos, no, yo no se dibujar tan bien. Yo sólo se pintar. Los encontré en internet, pero como me pasa muchas veces, guardé las fotos pero no el nombre de la autora. Representan el cuento de los tres cerditos al revés, y me parecieron un dibujos tan dulces y divertidos que no pude resistirme a pintarlos. Claro está que a los padres de Martina también les encantaron.


Mural habitación infantil
Tres cerditos y un lobo risueño jugaban juntos...

A la pared del capçal del llit  estan pintats dos dels porquets i el llop

En la pared de la cabera de la cama, pintamos dos de los cerditos y el lobo

... y se lo pasaban muy bien

Al lateral, l'altre porquet, el més treballador.

En el lateral, el otro cerdito, el más trabajador.


A la paret de davant, que quedava molt sosa sense res, dos ratolins. Una rateta volant en un avió de paper i un ratolí arrossegant un carret.

En la pared de enfrente, que quedaba muy sosa sin nada, dos ratones. Una ratita volando en un avión de papel y un ratocinto arrastrando un carrito.



Me encanta como han quedado los colores!




Espero que ara triguin molt a tornar-se a canviar de casa i que aquest mural duri fins que la Martina sigui gran o se'n cansin d'ell.

Espero que ahora tarden mucho en volver a cambiar de casa y que este mural dure hasta que Martina sea grande o se cansen de él.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Caja Union Jack


Feia molt de temps que tenia ganes de pintar una capsa amb la Union Jack, la bandera d'Anglaterra. Per Internet he vist mobles i altres coses pintades així i jo encara no n'havia fet res.

La oportunitat se'm va presentar quan em van encarregar fer un joier per la Martha. La conec i se que les coses clàssiques no li van, i que li encanta el vermell i que va viure durant una temporada a Londres. Vaig posar aquesta informació a la coctelera i  tachann!!!  vaig tenir clar que la Union Jack li agradaria.


Hacía mucho tiempo que tenía ganas de pintar algo con la Union Jack, la bandera de Inglaterra. Por Internet he visto muebles y otras cosas pintadas así y yo aún no había hecho nada.

La oportunidad se me presentó cuando me encargaron hacer un joyero para Martha. La conozco y se que las cosas clásicas no le van, que le encanta el rojo y que vivió durante una temporada en Londres. Puse esta información en la coctelera y tachann! tuve claro que la Union Jack le gustaría.

joyero unión jack
La tapa con la bandera y la parte inferior pintada en blanco antiguo

Por dentro, jugando con los mismos colores


En el centro de la caja la inicial, pintada con Glossy Accents

Envuelta con papel craft y unas banderitas hechas con washi tape de Ikea.

dilluns, 29 d’abril de 2013

Regala Hand-made

Una capsa. I vosaltres direu, un altre capsa????, és que no saps fer res més?.

Sí, si que se fer altres coses, i no, no és un altre capsa.

Aquesta és diferent. Be, totes les que faig són diferents. Almenys aquesta és la meva intenció. Utilitzo diferents colors, papers, decoracions... Però segur que totes tenen un estil semblant. El meu estil. No tinc clar si això es positiu o negatiu, però es així.

I no faig capses per que estigui obsessionada amb elles. Me les demanen. Les faig per encàrrec. Gairebé totes són regals i aquesta també.



Una caja. Y vosotros diréis, otro caja????, Es que no sabes hacer nada más?.

Sí, si que se hacer otras cosas, y no, no es otro caja.

Esta es diferente. Bueno, todas las que hago son diferentes. Al menos esa es mi intención. Utilizo diferentes colores, papeles, decoraciones ... Pero seguro que todas tienen un estilo parecido. Mi estilo. No tengo claro si esto es positivo o negativo, pero es así.

Y no hago cajas para que esté obsesionada con ellas. Me las piden. Las hago por encargo. Casi todas son regalos y esta también.





dilluns, 15 d’abril de 2013

Dues capses de fusta i una agenda.

La entrada d'avui torna a ser de capses. I no es  per que jo tingui alguna fixació amb les capses (que la tinc), si no per que són encàrrecs, com en aquest cas.

I és que les capses serveixen per tot: de joiers, costurers, o simplement per guardar aquelles coses que no saps on posar o que són difícils de endreçar. Jo que soc obsessivament endreçada tinc la casa plena de capses, i com sempre "en casa del herrero...". les meves no sempre  son tan boniques com aquestes.

L'encàrrec era donar un nou aire a unes capses tipus cofre.  Amb les presses vaig començar a desmuntar-les i no vaig pensar a fer fotos de com eren (soc terrible per les fotos, sempre me'n oblido) . Només dir-vos que estaven folrades en imitació de pell de color marró fosc i amb farratges.


La entrada de hoy vuelve a ser de cajas. Y no es por que yo tenga alguna fijación con las cajas (que la tengo), si no por que son encargos, como en este caso.

Y es que las cajas sirven para todo: de joyeros, costureros, o simplemente para guardar aquellas cosas que no sabes dónde poner o que son difíciles de ordenar. Yo que soy obsesivamente ordenada tengo la casa llena de cajas, y como siempre "en casa del herrero ...". las mías no siempre son tan bonitas como éstas.


El encargo era dar un nuevo aire a unas cajas tipo cofre. Con las prisas empecé a desmontarlas sin pensar en hacer fotos de cómo eran ( soy terrible para las fotos, siempre me olvido). Sólo deciros que estaban forradas en imitación  piel de color marrón oscuro y con herrajes.



dimecres, 3 d’abril de 2013

Plats, plats, plats...

Aquesta és la ultima obsessió que he tingut: pintar uns plats. I com sempre, fins que no ho aconsegueixo, no paro.


Plat pla








Tot va començar fa temps buscant uns plats per dur a la nova Autocaravana (per que nosaltres tenim una preciosa i nova autocaravana). Els de baquelita són caríssims i molt carrinclons. Els de plàstic lletjos, els de ceràmica,... , no trobava res que m'agradés. 

Finalment, i com que plats hem de dur,  vaig comprar una vaixella  de ceràmica  d'ikea, barata, però,  a més de pesar molt i  escantonar-se fàcilment feien soroll al picar dins l'armari. 

dilluns, 11 de març de 2013

Detalls de casament I


Fa dues setmanes que visc immersa en un  ambient de casament. I no és per que jo em casi (que fa molts anys que ho vaig fer), ni els meus fills (que encara els hi queden uns quants anys). No, és per un encàrrec que m'han fet i que m'ha tingut ocupada molt de temps.

Tot va començar amb els "Ratoncitos Pérez". La núvia els va veure al blog i els volia com a detall pels seus amics  amb nens petits. Així que vaig fer 18, tots diferents i tots amb el nom dels nens. 

Parlant amb ella, si en podem dir així a escriure'ns per e-mail,  em va proposar trobar un detall original i a bon preu per regalar a les parelles d'amics que encara no s'han casat.

Em vaig posar a buscar per la xarxa i, desprès d'unes quantes hores i desenes de blogs vistos, vaig trobar aquests nuvis fets amb pinces de la roba que ens van encantar (a la núvia i a mi). 

El següent repte va ser trobar les pinces de mida més gran que les normals. Finalment les vaig trobar a Opitec, una botiga online amb bons preus i bon servei. 

Pel vel de la núvia vaig comprar tul finet (del que es fa servir pels tutús) i finalment unes perles per completar el conjunt.


Hace dos semanas que vivo inmersa en un ambiente de boda. Y no es para que yo me case (que hace muchos años que lo hice), ni mis hijos (que aún les faltan unos cuantos años). No, es un encargo que me han hecho y que me ha tenido ocupada mucho tiempo.

Todo comenzó con los "Ratoncitos Pérez". La novia los vio en el blog y los quería como detalle por sus amigos con niños pequeños. Así que hice 18, todos diferentes y todos con el nombre de los niños.

Hablando con ella, si podemos llamarlo así a escribirnos por e-mail, me propuso encontrar un detalle original y a buen precio para regalar a las parejas de amigos que aún no se han casado.

Me puse a buscar por la red y, después de unas cuantas horas y decenas de blogs vistos, encontré estos novios hechos con pinzas de la ropa que nos encantaron (a la novia y a mí).

El siguiente reto fue encontrar las pinzas de tamaño mayor que las normales. Finalmente las encontré en Opitec, una tienda online con buenos precios y buen servicio.

Para el velo de la novia compré tul fino (del que se utiliza por los tutús) y finalmente unas perlas para completar el conjunto.


pinzas novios
Els nuvis - Los novios


pinzas novios
El vel de la núvia, llarg fins als "peus"
El velo de la novia, largo hasta los "pies"


A l'esquena del nuvi, on hi ha el meu logo, vaig escriure el nom dels nuvis
i la data de casament.  Així quedarà com a record del casament.
En la espalda del novio, donde está el logo, escribí el nombre de los novios
y la fecha de la boda. Así quedará como regalo de boda




Jo vaig desmontar les pinces i vaig pintar per dins i per fora. Així queda millor acabat.
Desmonte las piezas de las pinzas y las pinté por dentro y por fuera. Así queda mejor acabado.


L'altre cara dels nuvis.


A que són originals i simpàtics?

Crec que també es poden utilitzar per aguantar el número de la taula, o per posar la llista de convidats a cada taula, o per posar el nom del convidat al seu lloc, o per ....

Les possibilitats són moltes.



A que son originales y simpáticos?

Creo que también se pueden utilizar para aguantar el número de la mesa, o para poner la lista de invitados en cada mesa, o para poner el nombre del invitado en su lugar, o para lo que sea ....


Las posibilidades son muchas.



dilluns, 7 de gener de 2013

Una capsa especial


Aquesta capsa és un altre dels encàrrecs de Nadal. Me la va demanar l'Anna per a una amiga seva que dissenya mocadors i joies, i que podeu veure aquí.

Després d'un intercanvi de correus electrònics entre l'Anna i jo el resultat va ser aquest, amb espai per guardar les joies al pis de sobre i els mocadors a sota.

A la tapa la inicial i el set de Tim Holtz de maniquí, fils i botons que fan referencia a la seva feina amb els fils.





















Espero que a la Isabel li hagi agradat.

divendres, 26 d’octubre de 2012

Reciclant..



Malma reciclado decorado



Tenia per casa un vell mirall Malma d'Ikea que no m’agradava i al que li havia tret el mirall (cosa que faig molt sovint, per que trobo que tenen més possibilitats com a marcs de fotos).

Així, que després de netejar-lo, vaig agafar unes motllures que tenia per casa, sobrants d'un altre projecte, i els vaig tallar per donar-li més personalitat.


Tenía por casa un viejo espejo Malma de Ikea que no me gustaba y al que le había quitado el espejo (cosa que hago muy a menudo, por que creo que tienen más posibilidades como marcos de fotos).

Así, que después de limpiarlo, utilicé unas molduras que tenía por casa, sobrantes de otro proyecto, y los corté para darle más personalidad.

Reciclando malma Ikea


Un parell de capes de pintura groc ocre, 

Un par de manos de pintura ocre,


Reciclando malma Ikea


Un parell de capes de pintura blanca, una mica de paper de lija, un botó i un tros de cinta i ja està. Per acabar li he afegit una foto de la lletra L que m'agrada molt.


Un par de capas de pintura blanca, un poco de papel de lija, un botón y un trozo de cinta y ya está. Para terminar le he añadido una foto de la letra L que me gusta mucho.

malma Ikea pintado




dimarts, 16 d’octubre de 2012

Una caixa gòtica





Aquesta és una caixa diferent. Està feta per a regalar a una amiga de la meva filla, i clar, feta d'acord al seu estil i gust.



 La tapa pintada a ma.


Els laterals folrats amb paper negre a conjunt

















Per dins, també amb paper negre.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Reciclant uns pots.


Un pots buits de te, una mica de pintura de pissarra (en aquest cas blau) i uns tovallons de paper i aquest és el resultat.

Unos botes de te vacíos, un poco de pintura de pizarra (en este caso azul) i unas servilletas de papel. Este es el resultado.















Més fàcil impossible i preparats per a una nova vida.

Más fácil imposible y preparados para una nueva vida.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Que es pot fer amb una caixa de puros?


Una caixa de puros te moltes possibilitats, i un exemple es aquesta caixa que serveix per guardar el que es vulgui.

La meva filla em va demanar que una caixa per regalar a una amiga en el seu aniversari.
El que tenia més a ma era aquesta caixa de puros Montecristo,

















I això és el que va sortir.

















Però anem pas a pas:

1.  Tapem amb massilla tot el relleu de les lletres i demés nafres que pugui tenir la caixa.

2.  Pintem tota la caixa amb imprimació. En el meu cas Gesso blanc.

3. Marquem els quadrats amb la forma i mida que vulguem, i amb cinta de pintor anem tapant i pintant de diferents colors.















4. Un cop pintats tots els quadrats els anem decorant amb diferents dibuixos, formes geomètriques o el que ens agradi















5. A dins, tallem unes fustes  en fusta lleuuera i les enganxem amb la pistola de cola calenta. Ho pintem i decorem. L'interior de la tapa està folrat amb paper d'scrap d'un bloc que vaig comprar fa poc al Lidl.
















6. Ja només queda enganxar la inicial i llestos.














I aquest és el resultat, una caixa molt acolorida i divertida per a una adolescent.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Paper Maché


Quantes més coses faig, més m'agrada treballar el paper maché. Les possibilitats són infinites i els resultats espectaculars. 

En altres entrades ja us he ensenyat coses fetes amb la mateixa técnica. però encara em queda molt per aprendre, i haig de millorar els acabats. Tot i això, aquesta caseta per ocells i el monograma fan patxoca.










 La caseta, amb un ocellet de roba a conjunt




dimecres, 13 de juny de 2012

Verd i amb cors



Aquestes van ser les consignes que la mare de la Queralt em va donar per que li fes un joier. I aquest és el resultat.





La Q i els cors (que són de fusta pintada) porten Glossy Accents.




L'interior i algun detall més estan folrats amb mocadors (que no tovallons) de cors i ocells


















M'agrada el resultat i crec que és adient per a una noia de 16 anys, no?


Blogging tips