Una caixa gòtica

Aquesta és una caixa diferent. Està feta per a regalar a una amiga de la meva filla, i clar, feta d'acord al seu estil i gust.

 La tapa pintada a ma.

Els laterals folrats amb paper negre a conjunt

















Per dins, també amb paper negre.

Que es pot fer amb una caixa de puros?

Una caixa de puros te moltes possibilitats, i un exemple es aquesta caixa que serveix per guardar el que es vulgui.

La meva filla em va demanar que una caixa per regalar a una amiga en el seu aniversari.

El que tenia més a ma era aquesta caixa de puros Montecristo,

I això és el que va sortir.

Però anem pas a pas:

1.  Tapem amb massilla tot el relleu de les lletres i demés nafres que pugui tenir la caixa.

2.  Pintem tota la caixa amb imprimació. En el meu cas Gesso blanc.

3. Marquem els quadrats amb la forma i mida que vulguem, i amb cinta de pintor anem tapant i pintant de diferents colors.

4. Un cop pintats tots els quadrats els anem decorant amb diferents dibuixos, formes geomètriques o el que ens agradi

5. A dins, tallem unes fustes  en fusta lleuuera i les enganxem amb la pistola de cola calenta. Ho pintem i decorem. L'interior de la tapa està folrat amb paper d'scrap d'un bloc que vaig comprar fa poc al Lidl.

6. Ja només queda enganxar la inicial i llestos.

I aquest és el resultat, una caixa molt acolorida i divertida per a una adolescent.

Verd i amb cors

Aquestes van ser les consignes que la mare de la Queralt em va donar per que li fes un joier. I aquest és el resultat.

La Q i els cors (que són de fusta pintada) porten Glossy Accents.

L'interior i algun detall més estan folrats amb mocadors (que no tovallons) de cors i ocells

M'agrada el resultat i crec que és adient per a una noia de 16 anys, no?

Un joier amb mirall

M’he adonat de que, o be al mon hi ha moltes Dolors, o jo en tinc moltes a prop. I dic això per que aquest joier també és per una Dolors. Quina casualitat!

En aquest he introduït una variant que fins ara no havia provat. He posat un mirall a la part interior de la tapa. I no ha estat una idea meva, sinó de la Dolors, la seva propietària, que me’l va demanar així: “Posa-hi un mirall i cintes i llaços que a mi m’agraden molt”. 

Jo he intentat fer-ho al seu gust, però sense passar-me, alguna cinta, una flor, uns botons i per suposat, el mirall. I folrat amb un paper victorià de flors que li dona un aire romàntic molt d’acord amb la Dolors.

Està pintat amb un blanc trencat i un blau antic

El mirall, a l'interior, amb una flor 

El romàntic paper de flors.