Follow on Bloglovin

dilluns, 29 d’abril del 2013

Regala Hand-made

Una capsa. I vosaltres direu, un altre capsa????, és que no saps fer res més?.

Sí, si que se fer altres coses, i no, no és un altre capsa.

Aquesta és diferent. Be, totes les que faig són diferents. Almenys aquesta és la meva intenció. Utilitzo diferents colors, papers, decoracions... Però segur que totes tenen un estil semblant. El meu estil. No tinc clar si això es positiu o negatiu, però es així.

I no faig capses per que estigui obsessionada amb elles. Me les demanen. Les faig per encàrrec. Gairebé totes són regals i aquesta també.



Una caja. Y vosotros diréis, otro caja????, Es que no sabes hacer nada más?.

Sí, si que se hacer otras cosas, y no, no es otro caja.

Esta es diferente. Bueno, todas las que hago son diferentes. Al menos esa es mi intención. Utilizo diferentes colores, papeles, decoraciones ... Pero seguro que todas tienen un estilo parecido. Mi estilo. No tengo claro si esto es positivo o negativo, pero es así.

Y no hago cajas para que esté obsesionada con ellas. Me las piden. Las hago por encargo. Casi todas son regalos y esta también.





dijous, 25 d’abril del 2013

Estanteria reciclada

Fa dies que busco fustes de pallets i d'altres recuperades per fer una taula que ben aviat us ensenyaré (ja està gairebé acabada). En la meva recerca, vaig fer una crida a tot parent, amic i conegut que en tingués. La crida no va tenir gaire èxit, sort del meu sogre que em va dur dos pallets (ja desmuntats!!) i un munt de taulons que tenia guardats.

Un cop seleccionades les més adients per la taula, encara en va sobrar moltes. Entre elles uns llistons de pi massis envernissats, que tenen tota la pinta de haver format part d'un llit, i que feia llàstima llençar.

Pensant que podria fer amb elles, se'm va acudir fer una mini prestatgeria per al meu mini estudi. La mida era perfecta, 9cm d'amplada i gairebé 2m de llargada. No molt ample, però suficient per que hi càpiga a un recó que tinc i per posar-hi tots aquells pots i potets que tenim.



Hace días que busco maderas de pallets o de cualquier otro tipo, pero recuperadas, para hacer una mesa que pronto os enseñaré (ya está casi terminada). En mi búsqueda, hice una llamada a todo pariente, amigo y conocido que tuviera. La llamada no tuvo mucho éxito, suerte de mi suegro que me dió dos pallets (ya desmontados!) Y un montón de tablones que tenía guardados.

Una vez seleccionadas las más adecuadas para la mesa, aun sobraron muchas. Entre ellas unos listones de pino macizo barnizados, que tienen toda la pinta de haber formado parte de una cama, y que daba lástima tirar.

Pensando que podría hacer con ellas, se me ocurrió hacer una mini estantería para mi mini estudio. El tamaño era perfecto, 9 cm de ancho y casi 2 m de largo. No muy ancho, pero suficiente para que quepa en un rincón que tengo y para poner todos esos potes y cajitas que tenemos.

Així que mans a l'obra:

Así que manos a la obra:


















dilluns, 22 d’abril del 2013

Que vivan los novios!!!


Una setmana amb molta feina i per poc temps per publicar al blog. M'he proposat que a partir d'ara he de publicar com a mínim dos cops a la setmana. A veure si soc capaç de complir-ho.

Us en recordeu del tutorial dels nuvis que vaig publicar fa unes setmanes?. Sembla que els meus nuvis-ocells han tingut èxit i m'han demanat uns altres. Aquests són un regal per al Mario i l'Anna dels seus companys de feina (amb alguna cosa més).


Una semana con mucho trabajo y por poco tiempo para publicar en el blog. Me he propuesto que a partir de ahora tengo que publicar como mínimo dos veces a la semana. A ver si soy capaz de cumplirlo.

Os acordáis del tutorial de los novios que publiqué hace unas semanas?. Parece que mis novios-pájaros han tenido éxito y me han pedido otros. Estos son un regalo para  Mario y Anna de sus compañeros de trabajo (con algo más).





dilluns, 15 d’abril del 2013

Dues capses de fusta i una agenda.

La entrada d'avui torna a ser de capses. I no es  per que jo tingui alguna fixació amb les capses (que la tinc), si no per que són encàrrecs, com en aquest cas.

I és que les capses serveixen per tot: de joiers, costurers, o simplement per guardar aquelles coses que no saps on posar o que són difícils de endreçar. Jo que soc obsessivament endreçada tinc la casa plena de capses, i com sempre "en casa del herrero...". les meves no sempre  son tan boniques com aquestes.

L'encàrrec era donar un nou aire a unes capses tipus cofre.  Amb les presses vaig començar a desmuntar-les i no vaig pensar a fer fotos de com eren (soc terrible per les fotos, sempre me'n oblido) . Només dir-vos que estaven folrades en imitació de pell de color marró fosc i amb farratges.


La entrada de hoy vuelve a ser de cajas. Y no es por que yo tenga alguna fijación con las cajas (que la tengo), si no por que son encargos, como en este caso.

Y es que las cajas sirven para todo: de joyeros, costureros, o simplemente para guardar aquellas cosas que no sabes dónde poner o que son difíciles de ordenar. Yo que soy obsesivamente ordenada tengo la casa llena de cajas, y como siempre "en casa del herrero ...". las mías no siempre son tan bonitas como éstas.


El encargo era dar un nuevo aire a unas cajas tipo cofre. Con las prisas empecé a desmontarlas sin pensar en hacer fotos de cómo eran ( soy terrible para las fotos, siempre me olvido). Sólo deciros que estaban forradas en imitación  piel de color marrón oscuro y con herrajes.



diumenge, 14 d’abril del 2013

Premis, premis..


I és que són dos els premis que he rebut durant l'última setmana. He decidit reunir-los en una entrada i contestar totes les preguntes juntes.



El primer premi es de la Manoli, del blog El rincón de Manoli . Aquest premi consisteix en respondre  11 preguntes, nominar a 20 blocs de menys de 200 seguidors i comunicar-ho a aquests. Els blogs hauran de fer el mateix, respondre a les 11 preguntes i nomenar a altres 20, així successivament.

Com que les preguntes són en castellà, jo les he contestat en castellà.



dimarts, 9 d’abril del 2013

Bloglovin


Fa uns dies que només sento a parlar (o escriure) sobre Blogovin . He vist a diferents blogs aquesta opció de seguiment de blogs, i després de provar-ho, crec que pot ser interesant. Una nova manera de seguiment del blog que a partir d'ara estarà activa al meu blog.



Si voleu més informació sobre aquesta eina podeu consultar aquí i aquí


Follow my blog with Bloglovin

50 anys i una Tilda personalitzada

Hi ha èpoques a la vida en que només assistim a casaments, després a naixements, ... A mi ara em toca la de fer 50 anys. Jo ja els he fet, i algunes de les meves amigues també (mireu aquí i aquí), però encara en queden per fer-los.

Celebrar els 50 s'està convertint en una tradició. Convidar els amics, fins i tot a aquells que fa temps que no veus. Un sopar (o dinar o berenar) sorpresa, veure fotos antigues i que ens desperten records i emocions. Passar-ho be, riure i fer regals .

Divendres passat varem celebrar els 50 anys de la Cay. Ens coneixem des de la universitat, varem fer la carrera juntes i després també varem treballar plegades. Ara feia molt de temps que no la veia i em va fer molta il·lusió tornar a retrobar-nos. Amb ella i amb la resta de companyes de la Uni. Quins temps..!!!

Vaig proposar fer un regal personalitzat i la resta de companyes universitàries (Teresa, Gemma i Carmen) van acceptar la proposta. I una Tilda personalitzada sempre és perfecta.

Les fotos no són gaire bones, però era de nit i no en se més.


Amb abric i bossa. Vestida per anar a la feina
































dimecres, 3 d’abril del 2013

Plats, plats, plats...

Aquesta és la ultima obsessió que he tingut: pintar uns plats. I com sempre, fins que no ho aconsegueixo, no paro.


Plat pla








Tot va començar fa temps buscant uns plats per dur a la nova Autocaravana (per que nosaltres tenim una preciosa i nova autocaravana). Els de baquelita són caríssims i molt carrinclons. Els de plàstic lletjos, els de ceràmica,... , no trobava res que m'agradés. 

Finalment, i com que plats hem de dur,  vaig comprar una vaixella  de ceràmica  d'ikea, barata, però,  a més de pesar molt i  escantonar-se fàcilment feien soroll al picar dins l'armari. 

Blogging tips