Follow on Bloglovin

diumenge, 9 de febrer del 2014

Antes y despues de un sofá


Aquesta entrada la tenia pendent des de fa..... molt de temps. Quan vaig publicar la tauleta tunejada, ja us deia que tenia un lot de mobles antics que una amiga m'havia demanat que restaurés. Aquest sofà és el segon del lot i encara queda una calaixera, però al pas que vaig, potser a l'estiu la publicaré.

Potser fa  6 mesos que vaig començar la feina de restaurar aquest sofà, però entre unes coses i altres, doncs, fins ara.

És el primer cop que faig una feina d'aquesta mena. Restaurar, tunejar i pintar ho he fet molts cops, però restaurar tota la tapisseria i el farcit d'un sofà, mai. Hi he après  molt, molt, però clar, això també ha fet que trigués tant de temps. Haig de donar les gràcies a Gemma de El taller de lo antiguo per la seva ajuda.


Esta entrada la tenía pendiente desde hace ..... mucho tiempo. Cuando publiqué la mesilla tuneada, ya os decía que tenía un lote de muebles antiguos que una amiga me había pedido que restaurara. Este sofá es el segundo del lote y todavía queda una cómoda, pero al paso que voy, quizás en verano la publicaré. Suerte que mis amigos no tienen prisa!

Quizás hace más de 6 meses que empecé el trabajo de restaurar este sofá, pero entre unas cosas y otras, pues, hasta ahora. 

Es la primera vez que hago un trabajo de este tipo. Restaurar, tunear y pintar lo he hecho muchas veces, pero restaurar toda la tapicería y el relleno de un sofá, nunca. He aprendido mucho, mucho, pero claro, esto también ha hecho que tardara tanto tiempo. He de dar las gracias a Gemma de El taller de lo antiguo por su ayuda.


Antes y despues de un sofá

Com que no sabia que em trobaria, i tampoc sabia si seria capaç de tornar a muntar-lo, vaig fer un munt de fotos de tot el procés de desmuntatge. El sofà estava fet una pena, però per sort, no li faltava res. Be sí, un tros de pota i un dels guarniments rodons del respatller. La resta, corcat i ple de porqueria. El darrera del respatller trencat, un del braços també i com podeu veure a les fotos, un munt de capes de d'espart i roba de sac en un estat lamentable.


Como no sabía que iba a encontrarme, y tampoco si sería capaz de volver a montarlo, hice un montón de fotos de todo el proceso de desmontaje. El sofá estaba hecho una pena, pero por suerte, no le faltaba nada. Bueno sí, un trozo de pata y uno de los adornos redondos del respaldo. El resto, carcoma y lleno de basura. La trasera del respaldo estaba rota, uno de los brazos también y como puede verse en las fotos, un montón de capas de esparto y tela de saco en un estado lamentable.


Després de desmuntar-lo tot, el primer a fer és tractar el corc. Injectar amb una xeringa líquid a tots el forats i embolicar-ho amb paper film durant un parell de setmanes. Com que el sofà està fet de diferents fustes, no totes estaven igual d'afectades. Les fustes de faig eren les pitjors.


Después de desmontarlo todo, lo primero a hacer es tratar la carcoma. Inyectar el líquido con una jeringa en todos los agujeros y envolverlo con papel film durante un par de semanas. Como el sofá está hecho de diferentes maderas, no todas estaban igual de afectadas. Las maderas de haya eran las peores.


Anem pas a pas.

  1. Encolar totes les juntes per tornar a donar-li estabilitat i enganxar el braç trencat. Encolar todas las juntas para volver a darle estabilidad y pegar el brazo roto.
  2. Rentar tot l'espart del farcit. Això va ser una feina molt feixuga, hi havia molta quantitat d'espart i s'havia  de treure tota la porqueria acumulada al llarg dels anys. Per assecar-la, l'anava posant sobre la taula del jardí. Sort que encara era estiu!!! Lavar todo el esparto del relleno . Esto fue una tarea muy pesada, habia mucha cantidad de esparto y se tenia  que quitar toda la porquería acumulada a lo largo de los años. Para secarla, la iba poniendo sobre la mesa del jardín. Suerte que aún era verano!
  3. Posar cinxes noves. Les que duia estaven totalment degradades, les podeu veure a les fotos superiors. Les molles estaven en perfecte estat i amb una bona neteja va ser suficient. Poner cinchas nuevas. Las que llevaba estaban totalmente degradadas, se pueden ver en las fotos superiores. Los muelles estaban en perfecto estado y con una buena limpieza fue suficiente.
  4. Posar una primera tela gruixuda sobre les molles i a sobre una capa d'espart cosint per les vores per que no es mogui. He seguit el mateix sistema que ja tenia el sofà i que es pot veure a les fotos d'abans. Poner una primera tela gruesa sobre los muelles y encima una capa de esparto cosiendo por los bordes para que no se mueva. He seguido el mismo sistema que ya tenía el sofá y que se puede ver en las fotos de antes.
  5. He decidit folrar el darrera del respatller amb el mateix vellut que la resta. Per tant posem el vellut i a sobre una roba gruixuda per fer-lo més resistent. He decidido forrar la trasera del respaldo con el mismo terciopelo que el resto. Por lo tanto ponemos el terciopelo y encima una tela gruesa para hacerlo más resistente .
  6. Fem el mateix amb el respatller que amb el seien. El cobrim amb una capa d'espart i reforcem les vores. Hacemos lo mismo con el respaldo que con el asiento . El cubrimos con una capa de esparto y reforzamos los bordes .
  7. A sobre de l'espart posem un altre roba cosint els cantells i tornem a posar un altre capa d'espart. Aquest sistema, tot i ser molt laboriós garanteix que l'espart no es mogui i sigui més ferm. Encima del esparto ponemos otro ropa cosiendo los bordes y volvemos a poner otra capa de esparto. Este sistema, a pesar de ser muy laborioso garantiza que el esparto no se mueva y sea más firme.                                                                                                                                                                  
                  
  8. Després de dos capes d'espart, folrem tot el sofà amb una tela. A l'original aquestes capes de roba estaven fetes amb sac, però jo he triat una loneta que em sembla més resistent. Después de dos capas de esparto, forramos todo el sofá con una tela. En el original estas capas de tela estaban hechas con saco, pero yo he elegido una loneta que me parece más resistente. 
  9. A sobre la loneta he posat una capa de buata per evitar que l'espart quedés marcat sobre el vellut.   Sobre la loneta he puesto una capa de guata para evitar que el esparto se marcara sobre el terciopelo. 
  10. Finalment, i un cop posat el vellut, posem la cinta de passamaneria amb la pistola de silicona calenta i molta cura de no embrutar el vellut.   Finalmente, y una vez puesto el terciopelo, ponemos la cinta de pasamanería con la pistola de silicona caliente y mucho cuidado de no ensuciar el terciopelo

Per acabar vull exposar-vos les meves conclusions d'aquesta restauració tan llarga.
Para acabar quiero exponer mis conclusiones de esta restauración tan larga.


+Facil



  • Desparasitar, netejar, encolar. Tot això és una feina fàcil. Desparasitar, limpiar, encolar. Todo esto es un trabajo fácil.
  • Pintar de blanc. Crec que ha estat un encert canviar el color del sofà. Ara llueixen molt més els relleus i el vermell del vellut destaca més. Pintar en blanco. Creo que ha sido un acierto canviar el color del sofá. Ahora los relieves lucen mucho y el granate del terciopelo destaca más.


+ Dificil



  • Rentar tot l'espart del farcit. Això ha estat una feina llarga i molt pesada. L'he fet a tongades, per que n'hi havia tant que era impossible rentar-la i assecar-la tota de cop, fins i tot a l'estiu.  Lavar todo el esparto del relleno. Esto ha sido un trabajo largo y muy pesado. He tenido que hacerlo por tandas, ya que habia tanto que era imposible lavarlo y secarlo todo de golpe, incluso en verano.
  • Tot i que entapissar no és difícil, enganxar tantes capes de roba en un tros de fusta tan estret és tot un repte. A pesar de que tapizar no es difícil, grapar tantas capas de tela en un trozo de madera tan estrecho, es todo un reto. 
  • Cosir tot l'espart am la roba, per fer les vores (foto 7) et deixa els dits una mica foradats i posa a proba la paciència de qualsevol (sort que jo en tinc molta). Coser todo el esparto con la tela, para hacer los rebordes (foto 7) te deja los dedos un poco agujereados i pone a prueba la paciencia de cualquiera (suerte que yo tengo mucha).



I fins aquí el sofà!. Al final ha quedat una entrada molt llarga, però crec que la feina s'ho val.

Y hasta aquí el sofá!. Al final ha quedado una entrada muy larga, pero creo que el trabajo lo vale.


dimecres, 5 de febrer del 2014

Cookbook II

Recordeu el cookbook  o llibre de receptes que vaig publicar fa un temps?

Doncs avui, un altre. És un encàrrec fet amb la mateixa estructura i igualment, reciclant una llibreta de les que tots tenim per casa. Només canvia la decoració, en aquest cas en tons granats i vermells.



Recordáis el cookbook o libro de recetas que publiqué hace un tiempo? 

Pues hoy, otro. Es un encargo hecho con la misma estructura e igualmente, reciclando una libreta de las que todos tenemos por casa. Sólo cambia la decoración, en este caso en tonos granates y rojos.


Libro cocina scrap

A la foto la imatge es veu malament, suposo que deu ser un problema de llum, per que està ressaltada amb Glossy Accents.


En la foto la imagen se ve mal, supongo que debe de ser un problema de luz, por que está resaltada con Glossy Accents.



Unes fotos amb els diferents separadors.

Unas fotos con los diferentes separadores.










dimecres, 29 de gener del 2014

Bolsas para bebé


No se si us passa el mateix que a mi, que fer coses per nadons m'agrada molt, et permeten deixar volar la imaginació. Et pots lluir amb el colors contundents i tens mooolta llibertat per triar els dibuixos. I aquest és el cas. Em van demanar un conjunt per un nen que ha de néixer i em van donar carta blanca. L'únic requisit és que no semblés de nena, i crec que això ho he aconseguit.


No se si os pasa igual que a mí, que hacer cosas para bebés me gusta mucho, te permiten dejar volar la imaginación. Te puedes lucir con colores contundentes y tienes muuucha libertad para elegir los dibujos. Y este es el caso. Me pidieron un conjunto para un niño que va a nacer y me dieron carta blanca. El único requisito es que no pareciera de niña, y creo que esto lo he conseguido.



Conjunto bolsas para bebé

El conjunt són 4 bosses: pel biberó, xumet, bolquers i roba de recanvi. I com sempre dic, quan creixi es poden utilitzar per deixar la roba de recanvi a la guarderia i per dur l'esmorzar.


El conjunto lo forman 4 bolsas: para el biberón, chupete, pañales y ropa de recambio. Y como siempre digo, cuando crezca se pueden utilizar para dejar la ropa de recambio a la guardería y para llevar el desayuno.



He triat dos temes mariners per decorar-les, peixos i vaixells tots dos guarnits amb cors.


He elegido dos temas marineros para decorarlas, peces y barcos, ambos decorados con corazones.


Tot i que a la foto no s'aprecia, la bossa del biberó està embuatada de la mateixa forma que les que us vaig ensenyar a l'anterior entrada reutilitzant un paraigües.


Aunque en la foto no se aprecia, la bolsa del biberón está acolchada de la misma forma que las que os enseñé en la entrada anterior reutilizando un paraguas.




diumenge, 26 de gener del 2014

Tutorial para reciclar paraguas.

Avui us porto un tutorial d'allò més pràctic, senzill i a més ... reciclant, que encara m'agrada més. Una bossa impermeable i isotèrmica amb un paraigües vell.

No se si vosaltres teniu el mateix problema que jo. M'agrada dur una ampolla d'aigua a la bossa (jo en bec molta) i especialment a l'estiu ben fresca. El problema és que l'ampolla sua i deixa tota la bossa mullada. Per evitar-ho, de vegades la poso dins una bossa de plàstic, però el problema és quasi el mateix i a sobre queda lleig i poc pràctic per treure-la. 
Doncs be, he trobat una solució a la meva mida, reciclant. la vaig veure al blog de Pia, una italiana amb un blog fantàstic ple de tutorials de costura i altres temes. Ella va fer una bossa per l'ampolla reciclant la roba d'un paraigües. La idea em va encantar, la tela del paraigües és impermeable i evita mullar la bossa.

No he pogut fer-la fins ara per que no tenia cap paraigües vell. Finalment vaig trobar-ne un trencat, que l'havien deixat al costat d'un contenidor i, coses de la casualitat, al cap de pocs dies el meu  gos va decidir que ja era hora que el meu fill se'n comprés un de nou, i va atacar el seu fins a deixar-lo inservible. Així que vaig passar de no tenir cap, a tenir dos robes de paraigües per reciclar.


Hoy os traigo un tutorial de lo más práctico , sencillo y además ... reciclando , que todavía me gusta más. Una bolsa isotérmica e impermeable a partir de un viejo paraguas.

No se si tenéis el mismo problema que yo . Me gusta llevar una botella de agua en el bolso (yo bebo mucho ) y especialmente en verano bien fresca . El problema es que la botella suda y deja toda el bolso mojado. Para evitarlo, a veces la pongo en una bolsa de plástico, pero el problema es casi el mismo y encima queda feo y poco práctico para sacarla.
Pues bien, he encontrado una solución a mi medida, reciclando. la vi en el blog de ​​Pia, una italiana con un blog fantástico lleno de tutoriales de costura y otros temas. Ella hizo una bolsa para la botella reciclando la ropa de un paraguas. La idea me encantó, la tela del paraguas es impermeable y evita mojar el bolso.

No he podido hacerla hasta ahora por que no tenía ningún paraguas viejo. Finalmente encontré uno roto, que la habían dejado al lado de un contenedor y, cosas de la casualidad, a los pocos días mi perro decidió que ya era hora de que mi hijo se comprara uno nuevo, y atacó el suyo hasta dejarlo inservible. Así que pasé de no tener ninguna , a tener dos ropas de paraguas para reciclar.


Reciclar un paragüas

Vaig decidir donar-li una volta al tutorial de Pia, i fer una funda doble embuatada. Es una forma de fer-la isotèrmica i així conservar millor la frescor. Amb els dos paraigües (la roba mes lletja a l'interior) un tros de buata que m'havia sobrat, un tros de cordó i un tensor en tenim prou.


Decidí darle una vuelta al tutorial de Pia, y hacer una funda doble acolchada. Es una forma de hacerla isotérmica y así conservar mejor la frescura. Con los dos paraguas (la ropa mas fea en el interior) un trozo de guata que me había sobrado, un trozo de cordón y un tensor tenemos suficiente.



Agafem la roba del paraigües i la posem doble, posem l'ampolla a sobre per calcular la mida a  tallar. Aquesta és la roba més maca i anirà a l'exterior. Tallem a la mateixa mida la roba de l'altre paraigües.


Tomamos la ropa del paraguas y la ponemos doble, ponemos la botella encima para calcular el tamaño a cortar. Esta es la ropa más bonita e irá en el exterior. Cortamos de la misma medida la ropa del otro paraguas.


Cosim tot el voltant de la roba exterior. Amb l'exterior, primer cosim el costat curt. Posem la buata a sobre i passem uns repunts per fixar-la (jo ho he fet en diagonal, però els podeu fer com vulgueu). Després cosiu els laterals agafant també la buata. Gireu del dret la part exterior y poseu a dins l'interior embuatat del revés. Així la buata queda entre les dues robes.

Per acabar, feu dos repunts paral·lels per passar el cordó i descosiu un trosset de la costura lateral per poder passar-lo. Posseu el tenso i llest, una bossa impermeable i isotèrmica per dur el que vulguem a cost 0€.


Cosemos todo alrededor de la ropa exterior. Con la exterior, primero cosemos el lado corto. Ponemos la guata encima y pasamos unos pespuntes para fijarla (yo lo he hecho en diagonal, pero se pueden hacer como queráis). Después coséis los laterales cogiendo también la guata. Gira del derecho la parte exterior y coloca dentro el interior enguatado del revés. Así la guata queda entre las dos ropas.


Por último, hacer dos pespuntes paralelos para pasar el cordón y descoser un trocito de la costura lateral para poder pasarlo. Ponemos el tensor y listo, una bolsa impermeable y isotérmica para llevar lo que queramos a coste 0 €.

De moment n'he fet dues, però com que encara em queda mes roba, no descarto fer-ne alguna més per regalar.


De momento he hecho dos, pero como todavía me queda mas ropa, no descarto hacer alguna más para regalar.




Blogging tips