Otra caja de vino convertida en joyero

Alguns ja ho sabeu, però potser d'altres no: m'agrada reciclar caixes de vi. Sembla una declaració de principis, però es veritat. Les caixes de vi tenen molta versalitat i permeten fer infinitat de coses. Avui us ensenyo la última que he fet, també un joier com aquesta que ja vaig fer, però molt diferent, en vertical i amb calaixos.

Me la demanar la meva germana per fer un regal, i em va donar carta blanca per fer-la. El resultat i el pas a pas tot seguit.

També podeu veure una versió amb 5 calaixos

Algunos ya lo sabeis, pero quizás otros no: me gusta reciclar cajas de vino. Parece una declaración de principios, pero es verdad. Las cajas de vino tienen mucha versatilidad y permiten hacer infinidad de cosas. Hoy os enseño la última que he hecho, también un joyero como esta que ya hice, pero muy diferente, en vertical y con cajones.

Me la pidió mi hermana para hacer un regalo, y me dio carta blanca para hacerla.El resultado y el paso a paso a continuación.

También podéis ver una versión con 5 cajones.

Com sempre, el primer és tapar amb pasta de fusta tots el forats, imperfeccions i les guies que la caixa te. He decidit fer tres calaixos (després vaig veure que haurien quedat millor 4 no tan fondos) i he tallat dos trossos de fullola de la mida de la caixa que he enganxat amb "no más clavos"

Como siempre, lo primero es tapar con masilla todos los agujeros, imperfecciones y las guías que tiene la caja . He decidido hacer tres cajones (después vi que habrían quedado mejor 4 no tan hondos) y he cortado dos trozos de chapa del tamaño de la caja que he pegado con "no más clavos"

El següent són els calaixos. Prenem les mides de cada forat, i amb fullola prima tallem totes les peces necessàries per fer-los. En aquest cas també els he enganxat amb "no más clavos"

Lo siguiente son los cajones. Tomamos las medidas de cada separación, y con chapa delgada cortamos todas las piezas necesarias para hacerlos. En este caso también los he pegado con "no más clavos"

Com que no estava molt convençuda que els calaixos aguantessin, els he reforçat amb la tècnica del paper maché. Simplement enganxant un trossos de paper de diari amb cola blanca a tot el voltant per reforçar les unions.

Como no estaba muy convencida de que los cajones aguantaran, los he reforzado con la técnica del papel maché. Simplemente pegando un trozos de papel de periódico con cola blanca para reforzar las uniones.

Un cop fets els calaixos, he fet les separacions per guardar les joies i a un dels calaixos li he afegit una safata superior menys fonda perfecta per guardar les arracades. Aquí és on vaig veure que podria haver fet 4 calaixos en comptes de tres i un amb safata superior. Però ja estava fet!
La caixa  la vaig pintar amb Chalk Paint de color Blanc Antic.

Una vez hechos los cajones, he hecho las separaciones para guardar las joyas y a uno de los cajones le he añadido una bandeja superior menos honda perfecta para guardar los pendientes. Aquí es donde vi que podría haber hecho 4 cajones en vez de tres y uno con bandeja superior. Pero ya estaba hecho!
La caja la pinté con Chalk Paint de color Blanco Antiguo.

He folrat els calaixos, algunes les separacions i la safata amb 4 papers a joc de color turquesa. La resta de separacions pintades amb la mateixa pintura de la caixa.

He forrado los cajones, algunas las separaciones y la bandeja con 4 papeles a juego de color turquesa. El resto de separaciones pintadas con la misma pintura de la caja.

Les potes les he fet amb una varilla rodona, tallada a la mida de la caixa i enganxada a la part inferior paral·lelament als laterals.
Pels tiradors dels calaixos un petits trossets de la mateixa varilla esbiaixats per un costat


Las patas las he hecho con una varilla redonda, cortada a la medida de la caja y pegada en la parte inferior paralelamente a los laterales.
Los tiradores de los cajones son unos pequeños trocitos de la misma varilla sesgados por un lado

I el resultat final, el calaix inferior perfecte per guardar collarets. El del mig per rellotges i polseres. El superior te una part per agulles de pit, anells o polseres i una safata perfecta per ordenar les arracades.

Y el resultado final, el cajón inferior perfecto para guardar collares. El del medio para relojes y pulseras. El superior tiene una parte para broches, anillos o pulseras y una bandeja perfecta para ordenar los pendientes.

Us agrada?, a que sembla mentida el que es pot fer amb una caixa de vins?

¿Os gusta?, ¿a que parece mentira lo que se puede hacer con una caja de vinos?

Caja para cuberteria tuneada

Com fer una tauleta auxiliar modificant una capsa de coberteries horrible? 

Aquí teniu la resposta. I a més, serveix per guardar tots els estris necessaris per fer ganxet i punt. 

Cómo hacer una mesita auxiliar modificando una caja de cuberterías horrible?

Aquí esta la respuesta. Y además, sirve para guardar todos los utensilios necesarios para hacer ganchillo y punto.

Como puede verse la caja, además de fea es grande, mide 55 x 40 cm. La medida es ideal para guardar las agujas de punto y muchas cosas más.

Compré unas patas de madera de haya de 30 cm en una tienda de bricolaje. Las teñí con Nogalina y las barnicé.

La caja es de DM recubierta por una especie de lámina sintética en imitación madera. Para asegurarme que la pintura agarrara bien la pinte con Chalk Paint. primero una mano en color lila y después dos manos en color beige.

Lijé toda la caja para que salga el color lila de fondo y dar un aspecto envejecido. Atornille las patas a la caja y listo, ya tenemos una mesilla auxiliar!

Por dentro la decoré con papeles en tonos lilas. En la tapa, hice un bolsillo de telas lilas y naranjas,en sintonía con los papeles, que se cierra con velcro.
La foto de la tapa es un montaje de un dibujo de Florence Nightindale, la pionera de las enfermeras, y la cara futura propietaria de la caja.

Tutorial Hucha + Washi-Tape

Avui, per compensar l'entrada del dilluns, un tutorial ràpid, fàcil i molt curt.

Vaig veure en algun blog un de semblant, però com que no el vaig guardar, soc incapaç de recordar on. Tot i no guardar la imatge, la idea se'm va quedar en la memòria ROM.

Fa uns dies, la meva filla em va demanar una guardiola que no  s'obrís (això era imprescindible), i...zas! la idea em va tornar. Vaig comprar una cutre guardiola (però també es pot reciclar alguna que tinguem), pintura en esprai que ja tenia i molt washi-tape. I el resultat és aquest:



Hoy, para compensar la entrada del lunes, un tutorial rápido, fácil y muy corto.

Vi en algún blog uno parecido, pero como no lo guardé, soy incapaz de recordar dónde. Aúnque no guardé la imagen, la idea me quedó en la memoria ROM.

Hace unos días, mi hija me pidió una hucha que no se abriera (esto era imprescindible), y ... ¡zas! la idea volvió. Compré una cutre hucha (pero también podemos reciclar alguna que tengamos), pintura en spray que ya tenía y mucho washi-tape. Y el resultado es este:

Perfectament Imperfecta

Que contenta que estic!.

Per fi he acabat la meva tauleta de centre. I és que aquest projecte el vaig començar pel volts de Nadal, i per diverses raons, semblava que no l'havia d'acabar mai. I ja us aviso que aquest post serà llarg, mooolt llarg!.

Quan us vaig explicar com fer la petita estanteria del meu estudi, ja us comentava que havia fet un recull de fustes de palet que, molt amablement, el meu sogre m'havia dut.

La finalitat d'aquestes fustes no era altre que convertir-se en una tauleta que substituís a la que tinc ara (el model Lack d'Ikea, molt barata, pero molt dolenta). Com sempre Pinterest és un pou d'idees, i de taules fetes amb palets n'hi ha un munt. Em vaig llegir tots els tutorials haguts i per haver-hi, i ja, amb tots els coneixements teòrics apresos vaig començar la feina.

I aquí van començar els problemes! Als tutorials tot semblava molt senzill, però la realitat és molt més complicada.

El primer problema va ser adonar-me que no totes les fustes tenien el mateix gruix, i per fer el sobre de la taula això és imprescindible. Per tant no va quedar més remei que tornar a buscar més fustes amb el gruix necessari.

El segon problema és que, tot i que a Pinterest les fustes es veuen rectes i perfectes, les meves no ho eren. (potser és que els palets autòctons estan pitjor fets que els americans?). Les meves fustes eren guerxes i plenes de forats, a més de bastes. Sort que la pasta per fusta (masilla) i la polidora arreglen aquestes coses.

El tercer problema és que jo tinc eines, però no soc professional de la fusteria. Tallar els llistons que havien de ser el sobre de la taula, amb la serra de calar, va ser fàcil. Però tallar els tacos gruixuts que havien de ser les potes, va ser tot un repte. La meva serra no les podia tallar. Sort del meu amic Robert que te una serra professional i que me les va tallar.

Un cop superats aquest problemes, la resta va ser fàcil. Molta feina, moltes hores, molta polidora y un resultat que m'encanta, imperfecte, però Perfectament Imperfecta. Exactament com l'havia imaginat.

És nota que estic encantada amb el resultat?




¡Que contenta estoy!.

Por fin he terminado mi mesa de centro. Y es que este proyecto lo empecé allá por las Navidades, y por diversas razones, parecía que no lo iba a acabar nunca. Y ya os aviso que este post será largo, muuuy largo!.

Cuando os conté cómo hacer la pequeña estantería de mi estudio, ya os comentaba que había hecho una recopilación de maderas de palet que, muy amablemente, mi suegro me había traido.

La finalidad de estas maderas no era otra que convertirse en una mesita de centro que sustituyera la que tengo ahora (el modelo Lack de Ikea, muy barata, pero muy mala). Como siempre Pinterest es un pozo de ideas, y  mesas hechas con palés hay a cientos. Me leí todos los tutoriales habidos y por haber, y ya, con todos los conocimientos teóricos aprendidos empecé el trabajo.

Y ahí empezaron los problemas! En los tutoriales todo parecía muy sencillo, pero la realidad es mucho más complicada.

El primer problema fue comprobar que no todas las maderas tenían el mismo espesor, y para hacer el sobre de la mesa es imprescindible. Por lo tanto no quedó más remedio que volver a buscar más maderas con el grosor necesario.

El segundo problema es que, aunque en Pinterest las maderas se ven rectas y perfectas, las mias no lo eran. (¿Quizás es que los palets autóctonos son peores que los americanos?). Mis maderas estaban torcidas y llenas de agujeros, además de bastas. Suerte que la masilla y la lijadora arreglan estas cosas.

El tercer problema es que yo tengo herramientas, pero no soy profesional de la carpintería. Cortar los listones para el sobre de la mesa, con la sierra de calar, fue fácil. Pero cortar los tacos gruesos para las patas, fue todo un reto. Mi sierra no las podía cortar. Suerte de mi amigo Robert que tiene una sierra profesional y que me las cortó.

Una vez superados estos problemas, el resto fue fácil. Mucho trabajo, muchas horas, mucha lijadora y un resultado que me encanta, imperfecto, pero Perfectamente Imperfecta. Exactamente como lo había imaginado.

¿Se nota que estoy encantada con el resultado?

PAS A PAS:

Estanteria reciclada

Fa dies que busco fustes de pallets i d'altres recuperades per fer una taula que ben aviat us ensenyaré (ja està gairebé acabada). En la meva recerca, vaig fer una crida a tot parent, amic i conegut que en tingués. La crida no va tenir gaire èxit, sort del meu sogre que em va dur dos pallets (ja desmuntats!!) i un munt de taulons que tenia guardats.

Un cop seleccionades les més adients per la taula, encara en va sobrar moltes. Entre elles uns llistons de pi massis envernissats, que tenen tota la pinta de haver format part d'un llit, i que feia llàstima llençar.

Pensant que podria fer amb elles, se'm va acudir fer una mini prestatgeria per al meu mini estudi. La mida era perfecta, 9cm d'amplada i gairebé 2m de llargada. No molt ample, però suficient per que hi càpiga a un recó que tinc i per posar-hi tots aquells pots i potets que tenim.



Hace días que busco maderas de pallets o de cualquier otro tipo, pero recuperadas, para hacer una mesa que pronto os enseñaré (ya está casi terminada). En mi búsqueda, hice una llamada a todo pariente, amigo y conocido que tuviera. La llamada no tuvo mucho éxito, suerte de mi suegro que me dió dos pallets (ya desmontados!) Y un montón de tablones que tenía guardados.

Una vez seleccionadas las más adecuadas para la mesa, aun sobraron muchas. Entre ellas unos listones de pino macizo barnizados, que tienen toda la pinta de haber formado parte de una cama, y que daba lástima tirar.

Pensando que podría hacer con ellas, se me ocurrió hacer una mini estantería para mi mini estudio. El tamaño era perfecto, 9 cm de ancho y casi 2 m de largo. No muy ancho, pero suficiente para que quepa en un rincón que tengo y para poner todos esos potes y cajitas que tenemos.

Així que mans a l'obra:

Así que manos a la obra:

Una capsa molt especial

Després de molts dies, torno amb un munt de coses noves per ensenyar. Han estat uns dies de molta feina, d'acabar un munt d'encàrrecs per Nadal, que junt amb la feina i un atac de lumbago, no m'han deixat gaire temps per al blog.

Començarem amb una capsa molt especial, un encàrrec per guardar les precioses agulles de pit que fa la Meritxell, i que podeu veure aquí.

Com d'altres, esta feta amb una capsa de vins. Podeu veure el tutorial aquí

A la tapa, molt senzilla, només la inicial i dues tires de whasi.tape

A l'interior, la tapa amb papers d'scrap en tons roses i marrons i amb les divisions per encabir els fermalls de la Meritxell.

Tota la capsa està pintada en un to rosa pàl.lid que queda molt be amb els papers

 El segon pis pintat en marró 

El meu tamboret-cosidor

Hores d'ara ja sabeu que m'encanten les caixes de vi. Sempre hi veig un munt de possibilitats en elles i aquest és un exemple més.

D'una caixa de vi gran, d'aquelles de 6 ampolles m'he fet un tamboret i per dins un lloc on guardar tots els meus estris de cosir (que cada dia són mes). Es molt pràctic, ja que el podem utilitzar com a seient addicional quan cal i com que és gran hi caben un munt de coses dins.

Unes potes tornejades, al voltant de la caixa una motllura per decorar i a la tapa un  entapissat a conjunt i ja tenim el nostre tamboret.


Seguro que ya sabéis que me encantan las cajas de vino. Siempre veo un montón de posibilidades en ellas y este es un ejemplo más. 

De una caja de vino grande, de aquellas de 6 botellas me he hecho un taburete y por dentro un lugar donde guardar todos mis utensilios de coser (que cada día son mas). Es muy práctico, ya que lo podemos utilizar como asiento adicional cuando es necesario y como es grande caben un montón de cosas dentro. 

Unas patas torneadas, alrededor de la caja una moldura para decorar y en la tapa un tapizado a conjunto y ya tenemos nuestro taburete.

Un detall: la pintura craquelada per donar un aire més desgastat


Un detalle: la pintura craquelada para dar un aire más desgastado

L'interior amb uns petits suports per aguantar la safata superior

El interior con unos pequeños soportes para aguantar la bandeja superior

Un detall de la safat superior, folrrada amb paper i als cantons amb tinta distress.

Un detalle de la bandeja superior, forradas con papel y en las esquinas con tinta distress.

La safata superior amb espai per endreçar tots els estris

La bandeja superior con espacio para ordenar todos los utensilios

La safata la seu lloc.

La bandeja en su sitio.

No vaig fer un tutorial d'aquest tamboret, però llevat de les potes i l'entapissat , és igual que el joier que podreu trobar aquí .


No hice un tutorial de este taburete, pero salvo las patas y el tapizado, es igual que el joyero que podrá encontrar aquí.

Plantes aromàtiques

Pensant en què fer amb el munt de caixes de vins i caves que tinc guardades, vaig veure que aquesta s'adaptava a la mida dels testos petits de plantes aromàtiques que tenia percasa.


Pensando en qué hacer con el montón de cajas de vinos y cavas que tengo guardadas, vi que esta se adaptaba a la medida de unas macetas pequeños de plantas aromáticas que tenía por casa.

Una mica de pintura ocre, verd i blanca i canvía completament d'aspecte. Vaig afegir unes etiquetes de fusta (tallades amb la big shot)i pintades amb pintura de pissarra, ajuden a identificar les plantes.


Un poco de pintura ocre, verde y blanca y cambia completamente de aspecto. Añadí unas etiquetas de madera (cortadas con la big shot) y pintadas con pintura de pizarra, ayudan a identificar las plantas.

Jo he posat els testos dins la caixa, però es pot folrar amb plàstic i plantar-les directament, sense el test. Segur que queda millor.


Yo he puesto las macetas dentro de la caja, pero se puede forrar con plástico y plantarlas directamente, sin el tiesto. Seguro que queda mejor.

Reciclant..

Tenia per casa un vell mirall Malma d'Ikea que no m’agradava i al que li havia tret el mirall (cosa que faig molt sovint, per que trobo que tenen més possibilitats com a marcs de fotos).

Així, que després de netejar-lo, vaig agafar unes motllures que tenia per casa, sobrants d'un altre projecte, i els vaig tallar per donar-li més personalitat.

Tenía por casa un viejo espejo Malma de Ikea que no me gustaba y al que le había quitado el espejo (cosa que hago muy a menudo, por que creo que tienen más posibilidades como marcos de fotos).

Así, que después de limpiarlo, utilicé unas molduras que tenía por casa, sobrantes de otro proyecto, y los corté para darle más personalidad.

Un parell de capes de pintura groc ocre, 

Un par de manos de pintura ocre,

Un parell de capes de pintura blanca, una mica de paper de lija, un botó i un tros de cinta i ja està. Per acabar li he afegit una foto de la lletra L que m'agrada molt.


Un par de capas de pintura blanca, un poco de papel de lija, un botón y un trozo de cinta y ya está. Para terminar le he añadido una foto de la letra L que me gusta mucho.

Reciclant uns pots.

Un pots buits de te, una mica de pintura de pissarra (en aquest cas blau) i uns tovallons de paper i aquest és el resultat.

Unos botes de te vacíos, un poco de pintura de pizarra (en este caso azul) i unas servilletas de papel. Este es el resultado.

Més fàcil impossible i preparats per a una nova vida.

Más fácil imposible y preparados para una nueva vida.

Que es pot fer amb una caixa de puros?

Una caixa de puros te moltes possibilitats, i un exemple es aquesta caixa que serveix per guardar el que es vulgui.

La meva filla em va demanar que una caixa per regalar a una amiga en el seu aniversari.

El que tenia més a ma era aquesta caixa de puros Montecristo,

I això és el que va sortir.

Però anem pas a pas:

1.  Tapem amb massilla tot el relleu de les lletres i demés nafres que pugui tenir la caixa.

2.  Pintem tota la caixa amb imprimació. En el meu cas Gesso blanc.

3. Marquem els quadrats amb la forma i mida que vulguem, i amb cinta de pintor anem tapant i pintant de diferents colors.

4. Un cop pintats tots els quadrats els anem decorant amb diferents dibuixos, formes geomètriques o el que ens agradi

5. A dins, tallem unes fustes  en fusta lleuuera i les enganxem amb la pistola de cola calenta. Ho pintem i decorem. L'interior de la tapa està folrat amb paper d'scrap d'un bloc que vaig comprar fa poc al Lidl.

6. Ja només queda enganxar la inicial i llestos.

I aquest és el resultat, una caixa molt acolorida i divertida per a una adolescent.

Un costurer lila

Un altre reciclatge de les caixes de vins (serveixen per a tot).

En aquesta ocasió l'he convertit en un costurer al gust de la seva futura propietària: el color malva. La tècnica és la mateixa que per fer el joier, però amb un sol pis.

El malva ho domina tot, per dins i per fora.  

Per que quedi clara la seva utilitat, a la tapa li he posat una cinta mètrica, un maniquí, uns carrets de fil i uns botons (troquels de Tim Holtz per a la big shot) i un cartell  (troquel Spellbinders labels eight) al que he imprès un gràfic vintage  al·legòric (The graphics fairy). Per últim i per arrodonir la tapa, una flor realitzada amb fulls de llibre (troquel també de Tim Holtz).

A l'interior està folrada amb 3 papers a conjunt de K&Company en els mateixos tons liles - malves que a l'exterior. A la tapa interior  he afegit un petit coixenet per a les agulles. 

A l'hora de fer les particions interiors he tingut en compte que puguin cabre unes tisores grans, que hi hagi lloc per als carets de fils i la resta de coses que hi posen al costurer

 

Estic contenta per que, tot i que els colors són atrevits, a la seva propietària li ha agradat molt. 

TUTORIAL: de caixa de vins a joier

Fa dies que volia publicar un pas a pas d’alguna  de les caixes que faig, però soc un desastre amb la càmera i amb la memòria. No me’n recordo de fer les fotos,o faig algunes al principi i desprès no hi penso. Total, mai no aconsegueixo tenir tot el procés complert fotografiat.

Però sembla que aquest cop, pe fi, tinc prou fotos com per que sigui entenedor, tot i que a la part de pintura no li he fet cap foto. No crec que sigui tan greu i ja ho suplirem explicant-ho.

El primer pas es fer-te amb una caixa de vi de les mides necessari es, o adaptar-te a la caixa que trobis. Cada cop em costa més trobar caixes de vins (no sé per quina raó). Aquesta me la va regalar el meu amic Xavi que la tenia per casa en no gaire bones condicions.

En aquest cas m’havien demanat un joier amb prou espai per encabir  molts collarets i d’altres joies diverses. Com que la caixa era gran (tres ampolles) vaig optar per fer-la de dos pisos. La part de sota amb una separació al mig pels collarets i una part superior amb compartiments per arracades, agulles i demés coses

La caixa en estat original. Les separacions originals per les ampolles s'han d'eliminar. La tapa és corredissa però per aquest joier no en serveix. Així que amb fusta de bassa i un cuter tallo un trossets per omplir el tros que falta .

Aprofito el llistó de fusta que du la tapa i que serveix per estirar-la per acabar d'omplir el lateral i deixar-lo al mateix nivell que els altres laterals. Tot enganxat amb una bona capa de "No mas clavos"

Amb pasta de fusta s'omplen tots els forats, esquerdes i regates que te la caixa, per deixar la fusta llisa i igualada.

En alguns llocs caldrà donar mes d'una capa. La pasta de fusta quan s'asseca s'encongeix

Un cop seca la pasta de fusta se li passa la polidora per deixar-la ben fina. Com que la caixa serà de dos pisos tallem 4 llistonets de l'alçada necessària (en el meu cas 4 cm) per enganxar-los a les cantonades i que aguantin el pis de sobre.

Amb la pistola de cola calenta enganxem els llistonets a les cantonades

Amb la serra de calar tallem la base per al pis superior en fullola. Ha de tenir 1cm menys per banda que l'interior de la caixa per poder posar i treure amb facilitat. Hem de tenir en compte que anirà folrada de paper per l'exterior i això augmentarà el gruix

Amb la cola calenta enganxem els laterals procurant que quedin escairats. Ja tenim tallades amb la caladora les fustes que seran les separacions interiors. Jo he utilitzat fullola de 4mm. per a tot.

Marquem les linees per enganxar les separacions a la mida que vulguem. Com que la caixa és gran jo he fet tres particions horitzontals 

Aquí ja tenim la part superior del joier amb totes les separacions enganxades amb la cola calenta. A la caixa hi ha la fusta que farà de separació encara sense enganxar.

Tallem la nova tapa de la caixa en fullola més gruixuda, de la mateixa mida que la caixa. 

També veiem la part superior del joier al seu lloc i com encaixa amb comoditat

No tinc fotos de la pintura de la caixa però és molt simple. 

1. Primer he pintat  amb pintura acrílica de color marron xocolata totes aquelles parts que no han d'anar folrades amb paper: la base del pis superior i els cantells de les separacions interiors així com tota la caixa.
2. Després he passat una espelma pel cantells i aquells llocs que després vull que es vegi el color marró. 
3. He pintat amb pintura acrílica extra opaca de Vallejo blau francés (Arte Decó 069 French blue) barrejada amb gesso blanc per aclarir el to de blau.
4. Amb la polidora mouse he polit tota la caixa, així, als llocs on habia passat l'espelma ha sortit el marró de fons.

Comencem a folrar amb paper d'scrap. Jo he triat 5 papers a joc en tons blaus i verds de la col·lecció "The Best of K&Company". Per que l'acabat sigui ben polit passar un paper de vidre pel paper sobrant.

Un cop folrat amb els papers aplico tinta Distress  Vintage Photo i verd oliva als cantells per donar un aspecte envellit.

Finalment, envernissem el paper per que sigui més resistent i no es faci malbé amb l'ús. Ja tenim l'interior acabat.

A l'exterior apliquem una plantilla d' Stencil  amb pasta de modelar per que quedi en relleu. Enganxem una tira de paper d'un dels models utilitzats a l'interior i acabem amb una capa de cera incolora per a mobles, barrejada amb pintura a l'oli de color verd i groc per obtenir un color verd clar. Això li dona un aspecte vintage i alhora protegeix la caixa.

Be, espero que hagi quedat clar el procés, però si tot i així us queda alguna part poc clara, podeu preguntar el que vulgueu.

Aquesta entrada està enllçada a la festa d'enllaços del blog Personalización de Blogs