Follow on Bloglovin

diumenge, 23 de febrer del 2014

Dos abanicos negros

Un dels últims encàrrecs que he fet són aquests vanos. De color negre i de mida extragran. Son uns pericons que tancats fan 32 cm de llarg, es a dir, realment grans. L'únic requisit de l'encàrrec era pintar-los de color plata.


Uno de los últimos encargos que he hecho son estos abanicos. De color negro y de tamaño extragrande. Son unos pericones que cerrados miden 32 cm de largo, es decir, realmente grandes. El único requisito del encargo era pintarlos de color plata.


Abanico negro richelieu

Sempre que pinto vanos, busco diferents inspiracions. No m'agrada fer el mateix més d'un cop (això també em passa amb la resta de les coses que faig, però com sempre, el client mana). En aquesta ocasió, i amb llibertat per triar,  l'inspiració sorgeix d'uns motius de brodats Richelieu, que s'adapten realment be als vanos.


Siempre que pinto abanicos, busco diferentes inspiraciones. No me gusta hacer lo mismo más de una vez (esto también me pasa con el resto de las cosas que hago, pero como siempre, el cliente manda). En esta ocasión, y con libertad para elegir,  la inspiración surge de unos motivos de bordados Richelieu, que se adaptan realmente bien los abanicos.

Abanico negro richelieu

Estic contenta amb el resultat, i crec que aquest tipus de motius donen per fer un munt de combinacions de colors interessants d'investigar.


Estoy contenta con el resultado, y creo que este tipo de motivos dan para hacer un montón de combinaciones de colores interesantes de investigar.



dimecres, 19 de febrer del 2014

Sigue mi idilio con el Decoupage...

Després de la relació exitosa amb els tovallons que us vaig ensenyar a l'entrada anterior, continuo amb el meu idil·li amb el Decoupage.

Avui un nou joier, o capsa o el que vulgueu. Amb un preciós tovalló que tenia guardat per quan arribés aquest moment, quan per fi el decoupage i jo ens entenguéssim perfectament.

Crec que a partir d'ara em faré addicta al decoupage i als tovallons. Quin perill!!!!


Después de la exitosa relación con las servilletas que os enseñé en la entrada anterior, continúo con mi romance con el Decoupage. 

Hoy un nuevo joyero, o caja o lo que queráis. Con una preciosa servilleta que tenía guardada para cuando llegara este momento, cuando por fin el decoupage y yo nos entendiéramos perfectamente. 

Creo que a partir de ahora me haré adicta al decoupage y las servilletas. Qué peligro!!


caja decoupage







diumenge, 16 de febrer del 2014

Un joyero y un taller

Buenas!!
Encara que aquest joier, aparentment, sembli com altres que ja us he ensenyat (variant la decoració, es clar), doncs no. Aquest joier és especial. I us preguntareu per que. Molt fàcil, és el primer que faig un amb la tècnica del  decoupage i em queda gairebé perfecte!!. I és que els tovallons i jo teníem una relació complicada, no ens enteniem gaire be. Jo volia que quedessin llisos i ells tenien una opinió diferent. Finalment hem entès que no era culpa nostre, sinó de la cola que s'interposava entre nosaltres. Però ho hem superat, li hem donat menys rellevància a la cola i ja està! Crec que a partir d'ara ens estimarem molt.


Buenas! 
Aunque este joyero, aparentemente, parezca como otros que ya os he enseñado (variando la decoración, claro), pues no. Este joyero es especial. Y os preguntaréis por qué. Muy fácil, es el primero que hago uno con la técnica del decoupage y que me queda casi perfecto!. Y es que las servilletas y yo teníamos una relación complicada, no nos entendíamos demasiado bien. Yo quería que quedaran lisas y ellas tenían una opinión diferente. Finalmente hemos entendido que no era culpa nuestra, sino de la cola que se interponía entre nosotros. Pero lo hemos superado, le hemos dado menos relevancia a la cola y ya está! Creo que a partir de ahora nos querremos mucho.

joyero de madera decoupage

I em sap greu, per que les fotos son més aviat dolentes. Les vaig fer de nit i amb poca llum i potser no s'aprecia be que el tovalló ha quedat llis, sense arrugues, com jo volia

Y lo siento, por que las fotos son más bien malas. Las hice de noche y con poca luz y quizás no se aprecia bien que la servilleta ha quedado lisa, sin arrugas, como yo quería.




Ahhh, i si voleu aprendre a pintar sobre tèxtils des de cero i sou a la vora de Barcelona, el proper divendres 21 de febrer de 17 a 20h faré un taller. Començo la meva col·laboració amb la Cris d'Ideart, un espai de manualitats i tallers a Sant Cugat, molt a prop del Monestir.


Ahhh, y si quereis aprender a pintar sobre textiles desde cero y estáis cerca de  Barcelona, el próximo viernes 21 de febrero de 17 a 20 h haré un taller. Comienzo mi colaboración con Cris de Ideart, un espacio de manualidades y talleres en Sant Cugat, muy cerca del Monasterio.





dijous, 13 de febrer del 2014

Un brico en la cocina


Avui un brico fàcil, fàcil de veritat i molt efectiu: fer uns calaixos per aprofitar l'espai que hi ha sota els mobles de cuina.

La meva cuina, suposo que com totes, te un gran espai desaprofitat sota el mobles. Allà on hi ha les potes i un sòcol que les tapa. Fa temps que rumio que aquest espai es pot aprofitar i per fi he posat fil a l'agulla. A banda i banda de la nevera tinc dos armaris i he començat per aquests per que són els més fàcils.


Hoy un brico fácil, fácil de verdad y muy efectivo: hacer unos cajones para aprovechar el espacio que hay bajo los muebles de cocina. 

Mi cocina, supongo que como todas, tiene un gran espacio desaprovechado bajo muebles. Allí donde están las patas y un zócalo que las tapa. Hace tiempo que pienso que este espacio se puede aprovechar y por fin me he puesto manos a la obra. A ambos lados de la nevera tengo dos armarios y he empezado por éstos por que son los más fáciles.

cajones en el zócalo de la cocina

Així he aconseguit dos calaixos extres de 40x50x19 cm, en els que hi cap una gran quantitat de coses. I en un espai que abans era malaguanyat!.


Así he conseguido dos cajones extras de 40x50x19 cm, en los que cabe una gran cantidad de cosas. ¡Y en un espacio que antes no servia para nada!.


La feina és molt senzilla, mesurar l'espai que hi ha entre les potes, la fondària i l'alçada del forat (s'ha de tenir en compte l'alçada de les rodetes que hi posarem). Amb aquestes mides vas a un centre comercial a que et tallin unes fustes (jo a l'Aki, que és el que està més a la vora de casa). He triat DM d'un cm de gruix.


El trabajo es muy sencillo, medir el espacio que hay entre las patas, la profundidad y la altura del agujero (se debe tener en cuenta la altura de las ruedas que pondremos). Con estas medidas vas a un centro comercial a que te corten unas maderas (yo a Aki, que es el que está más cerca de casa). He elegido DM de un cm de espesor.


Muntem els calaixos i si es vol, els pintem. Jo els he pintat de blanc per que tota la cuina és blanca i així no desentonen. Posem les rodes, he triat les més petites , amb aquestes n'hi prou. Finalment enganxem el sòcol al frontal dels calaixos vigilant que encaixi be al seu lloc i quan el tanquem quedi al seu lloc.


Montamos los cajones y si se quiere, los pintamos. Yo los he pintado de blanco por que toda la cocina es blanca y así no desentonan. Ponemos las ruedas, he elegido las más pequeñas, con estas basta. Finalmente pegamos el zócalo en el frontal de los cajones vigilando que encaje bien en su lugar y cuando lo cerramos quede en su sitio.


Només he trobat una dificultat. El calaix que hi ha al costat de la porta, si posava tot el sòcol, al tirar enfora del calaix topava amb el bastiment i no es podia obrir. Ho hem solucionat tallant un tros del sòcol i enganxant-lo a la paret i a la pota de l'armari.


Sólo he encontrado una dificultad. El cajón que hay junto a la puerta, si ponía todo el zócalo, al tirar hacia fuera del cajón chocaba con el marco y no se podía abrir. Lo hemos solucionado cortando un trozo del zócalo y pegándolo a la pared y a la pata del armario.


No he tret el perfil de plàstic que duu el sòcol per dues raons: per que protegeix la fusta quan es renta el terra i per que no desentoni amb la resta de sòcols de la cuina. El que em plantejo ara és canviar-los tots per que estan una mica grocs. Per que no molestin al tirar dels calaixos els he muntat a una distancia de 3mm del terra. 
Finalment hem afegit uns tiradors per poder estirar els calaixos. Com que els armaris de la meva cuina no en tenen, he buscar uns que siguin senzills i no sobresurtin massa. Son platejats, a conjunt amb els tiradors de la nevera, els únics que hi ha.
No he quitado el perfil de plástico que lleva el zócalo por dos razones: por que protege la madera cuando se friega el suelo y para que no desentone con los otros zócalos de la cocina. Lo que me planteo ahora es cambiarlos todos porque están un poco amarillos. Para que no molesten al tirar de los cajones los he montado a una distancia de 3 mm del suelo. 
Finalmente hemos añadido unos tiradores para poder estirar los cajones. Como los armarios de mi cocina no tienen, he buscar unos que sean sencillos y no sobresalgan demasiado. Son plateados, a conjunto con los tiradores de la nevera, los únicos que hay.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Antes y despues de un sofá


Aquesta entrada la tenia pendent des de fa..... molt de temps. Quan vaig publicar la tauleta tunejada, ja us deia que tenia un lot de mobles antics que una amiga m'havia demanat que restaurés. Aquest sofà és el segon del lot i encara queda una calaixera, però al pas que vaig, potser a l'estiu la publicaré.

Potser fa  6 mesos que vaig començar la feina de restaurar aquest sofà, però entre unes coses i altres, doncs, fins ara.

És el primer cop que faig una feina d'aquesta mena. Restaurar, tunejar i pintar ho he fet molts cops, però restaurar tota la tapisseria i el farcit d'un sofà, mai. Hi he après  molt, molt, però clar, això també ha fet que trigués tant de temps. Haig de donar les gràcies a Gemma de El taller de lo antiguo per la seva ajuda.


Esta entrada la tenía pendiente desde hace ..... mucho tiempo. Cuando publiqué la mesilla tuneada, ya os decía que tenía un lote de muebles antiguos que una amiga me había pedido que restaurara. Este sofá es el segundo del lote y todavía queda una cómoda, pero al paso que voy, quizás en verano la publicaré. Suerte que mis amigos no tienen prisa!

Quizás hace más de 6 meses que empecé el trabajo de restaurar este sofá, pero entre unas cosas y otras, pues, hasta ahora. 

Es la primera vez que hago un trabajo de este tipo. Restaurar, tunear y pintar lo he hecho muchas veces, pero restaurar toda la tapicería y el relleno de un sofá, nunca. He aprendido mucho, mucho, pero claro, esto también ha hecho que tardara tanto tiempo. He de dar las gracias a Gemma de El taller de lo antiguo por su ayuda.


Antes y despues de un sofá

Com que no sabia que em trobaria, i tampoc sabia si seria capaç de tornar a muntar-lo, vaig fer un munt de fotos de tot el procés de desmuntatge. El sofà estava fet una pena, però per sort, no li faltava res. Be sí, un tros de pota i un dels guarniments rodons del respatller. La resta, corcat i ple de porqueria. El darrera del respatller trencat, un del braços també i com podeu veure a les fotos, un munt de capes de d'espart i roba de sac en un estat lamentable.


Como no sabía que iba a encontrarme, y tampoco si sería capaz de volver a montarlo, hice un montón de fotos de todo el proceso de desmontaje. El sofá estaba hecho una pena, pero por suerte, no le faltaba nada. Bueno sí, un trozo de pata y uno de los adornos redondos del respaldo. El resto, carcoma y lleno de basura. La trasera del respaldo estaba rota, uno de los brazos también y como puede verse en las fotos, un montón de capas de esparto y tela de saco en un estado lamentable.


Després de desmuntar-lo tot, el primer a fer és tractar el corc. Injectar amb una xeringa líquid a tots el forats i embolicar-ho amb paper film durant un parell de setmanes. Com que el sofà està fet de diferents fustes, no totes estaven igual d'afectades. Les fustes de faig eren les pitjors.


Después de desmontarlo todo, lo primero a hacer es tratar la carcoma. Inyectar el líquido con una jeringa en todos los agujeros y envolverlo con papel film durante un par de semanas. Como el sofá está hecho de diferentes maderas, no todas estaban igual de afectadas. Las maderas de haya eran las peores.


Anem pas a pas.

  1. Encolar totes les juntes per tornar a donar-li estabilitat i enganxar el braç trencat. Encolar todas las juntas para volver a darle estabilidad y pegar el brazo roto.
  2. Rentar tot l'espart del farcit. Això va ser una feina molt feixuga, hi havia molta quantitat d'espart i s'havia  de treure tota la porqueria acumulada al llarg dels anys. Per assecar-la, l'anava posant sobre la taula del jardí. Sort que encara era estiu!!! Lavar todo el esparto del relleno . Esto fue una tarea muy pesada, habia mucha cantidad de esparto y se tenia  que quitar toda la porquería acumulada a lo largo de los años. Para secarla, la iba poniendo sobre la mesa del jardín. Suerte que aún era verano!
  3. Posar cinxes noves. Les que duia estaven totalment degradades, les podeu veure a les fotos superiors. Les molles estaven en perfecte estat i amb una bona neteja va ser suficient. Poner cinchas nuevas. Las que llevaba estaban totalmente degradadas, se pueden ver en las fotos superiores. Los muelles estaban en perfecto estado y con una buena limpieza fue suficiente.
  4. Posar una primera tela gruixuda sobre les molles i a sobre una capa d'espart cosint per les vores per que no es mogui. He seguit el mateix sistema que ja tenia el sofà i que es pot veure a les fotos d'abans. Poner una primera tela gruesa sobre los muelles y encima una capa de esparto cosiendo por los bordes para que no se mueva. He seguido el mismo sistema que ya tenía el sofá y que se puede ver en las fotos de antes.
  5. He decidit folrar el darrera del respatller amb el mateix vellut que la resta. Per tant posem el vellut i a sobre una roba gruixuda per fer-lo més resistent. He decidido forrar la trasera del respaldo con el mismo terciopelo que el resto. Por lo tanto ponemos el terciopelo y encima una tela gruesa para hacerlo más resistente .
  6. Fem el mateix amb el respatller que amb el seien. El cobrim amb una capa d'espart i reforcem les vores. Hacemos lo mismo con el respaldo que con el asiento . El cubrimos con una capa de esparto y reforzamos los bordes .
  7. A sobre de l'espart posem un altre roba cosint els cantells i tornem a posar un altre capa d'espart. Aquest sistema, tot i ser molt laboriós garanteix que l'espart no es mogui i sigui més ferm. Encima del esparto ponemos otro ropa cosiendo los bordes y volvemos a poner otra capa de esparto. Este sistema, a pesar de ser muy laborioso garantiza que el esparto no se mueva y sea más firme.                                                                                                                                                                  
                  
  8. Després de dos capes d'espart, folrem tot el sofà amb una tela. A l'original aquestes capes de roba estaven fetes amb sac, però jo he triat una loneta que em sembla més resistent. Después de dos capas de esparto, forramos todo el sofá con una tela. En el original estas capas de tela estaban hechas con saco, pero yo he elegido una loneta que me parece más resistente. 
  9. A sobre la loneta he posat una capa de buata per evitar que l'espart quedés marcat sobre el vellut.   Sobre la loneta he puesto una capa de guata para evitar que el esparto se marcara sobre el terciopelo. 
  10. Finalment, i un cop posat el vellut, posem la cinta de passamaneria amb la pistola de silicona calenta i molta cura de no embrutar el vellut.   Finalmente, y una vez puesto el terciopelo, ponemos la cinta de pasamanería con la pistola de silicona caliente y mucho cuidado de no ensuciar el terciopelo

Per acabar vull exposar-vos les meves conclusions d'aquesta restauració tan llarga.
Para acabar quiero exponer mis conclusiones de esta restauración tan larga.


+Facil



  • Desparasitar, netejar, encolar. Tot això és una feina fàcil. Desparasitar, limpiar, encolar. Todo esto es un trabajo fácil.
  • Pintar de blanc. Crec que ha estat un encert canviar el color del sofà. Ara llueixen molt més els relleus i el vermell del vellut destaca més. Pintar en blanco. Creo que ha sido un acierto canviar el color del sofá. Ahora los relieves lucen mucho y el granate del terciopelo destaca más.


+ Dificil



  • Rentar tot l'espart del farcit. Això ha estat una feina llarga i molt pesada. L'he fet a tongades, per que n'hi havia tant que era impossible rentar-la i assecar-la tota de cop, fins i tot a l'estiu.  Lavar todo el esparto del relleno. Esto ha sido un trabajo largo y muy pesado. He tenido que hacerlo por tandas, ya que habia tanto que era imposible lavarlo y secarlo todo de golpe, incluso en verano.
  • Tot i que entapissar no és difícil, enganxar tantes capes de roba en un tros de fusta tan estret és tot un repte. A pesar de que tapizar no es difícil, grapar tantas capas de tela en un trozo de madera tan estrecho, es todo un reto. 
  • Cosir tot l'espart am la roba, per fer les vores (foto 7) et deixa els dits una mica foradats i posa a proba la paciència de qualsevol (sort que jo en tinc molta). Coser todo el esparto con la tela, para hacer los rebordes (foto 7) te deja los dedos un poco agujereados i pone a prueba la paciencia de cualquiera (suerte que yo tengo mucha).



I fins aquí el sofà!. Al final ha quedat una entrada molt llarga, però crec que la feina s'ho val.

Y hasta aquí el sofá!. Al final ha quedado una entrada muy larga, pero creo que el trabajo lo vale.


dimecres, 5 de febrer del 2014

Cookbook II

Recordeu el cookbook  o llibre de receptes que vaig publicar fa un temps?

Doncs avui, un altre. És un encàrrec fet amb la mateixa estructura i igualment, reciclant una llibreta de les que tots tenim per casa. Només canvia la decoració, en aquest cas en tons granats i vermells.



Recordáis el cookbook o libro de recetas que publiqué hace un tiempo? 

Pues hoy, otro. Es un encargo hecho con la misma estructura e igualmente, reciclando una libreta de las que todos tenemos por casa. Sólo cambia la decoración, en este caso en tonos granates y rojos.


Libro cocina scrap

A la foto la imatge es veu malament, suposo que deu ser un problema de llum, per que està ressaltada amb Glossy Accents.


En la foto la imagen se ve mal, supongo que debe de ser un problema de luz, por que está resaltada con Glossy Accents.



Unes fotos amb els diferents separadors.

Unas fotos con los diferentes separadores.










dimecres, 29 de gener del 2014

Bolsas para bebé


No se si us passa el mateix que a mi, que fer coses per nadons m'agrada molt, et permeten deixar volar la imaginació. Et pots lluir amb el colors contundents i tens mooolta llibertat per triar els dibuixos. I aquest és el cas. Em van demanar un conjunt per un nen que ha de néixer i em van donar carta blanca. L'únic requisit és que no semblés de nena, i crec que això ho he aconseguit.


No se si os pasa igual que a mí, que hacer cosas para bebés me gusta mucho, te permiten dejar volar la imaginación. Te puedes lucir con colores contundentes y tienes muuucha libertad para elegir los dibujos. Y este es el caso. Me pidieron un conjunto para un niño que va a nacer y me dieron carta blanca. El único requisito es que no pareciera de niña, y creo que esto lo he conseguido.



Conjunto bolsas para bebé

El conjunt són 4 bosses: pel biberó, xumet, bolquers i roba de recanvi. I com sempre dic, quan creixi es poden utilitzar per deixar la roba de recanvi a la guarderia i per dur l'esmorzar.


El conjunto lo forman 4 bolsas: para el biberón, chupete, pañales y ropa de recambio. Y como siempre digo, cuando crezca se pueden utilizar para dejar la ropa de recambio a la guardería y para llevar el desayuno.



He triat dos temes mariners per decorar-les, peixos i vaixells tots dos guarnits amb cors.


He elegido dos temas marineros para decorarlas, peces y barcos, ambos decorados con corazones.


Tot i que a la foto no s'aprecia, la bossa del biberó està embuatada de la mateixa forma que les que us vaig ensenyar a l'anterior entrada reutilitzant un paraigües.


Aunque en la foto no se aprecia, la bolsa del biberón está acolchada de la misma forma que las que os enseñé en la entrada anterior reutilizando un paraguas.




diumenge, 26 de gener del 2014

Tutorial para reciclar paraguas.

Avui us porto un tutorial d'allò més pràctic, senzill i a més ... reciclant, que encara m'agrada més. Una bossa impermeable i isotèrmica amb un paraigües vell.

No se si vosaltres teniu el mateix problema que jo. M'agrada dur una ampolla d'aigua a la bossa (jo en bec molta) i especialment a l'estiu ben fresca. El problema és que l'ampolla sua i deixa tota la bossa mullada. Per evitar-ho, de vegades la poso dins una bossa de plàstic, però el problema és quasi el mateix i a sobre queda lleig i poc pràctic per treure-la. 
Doncs be, he trobat una solució a la meva mida, reciclant. la vaig veure al blog de Pia, una italiana amb un blog fantàstic ple de tutorials de costura i altres temes. Ella va fer una bossa per l'ampolla reciclant la roba d'un paraigües. La idea em va encantar, la tela del paraigües és impermeable i evita mullar la bossa.

No he pogut fer-la fins ara per que no tenia cap paraigües vell. Finalment vaig trobar-ne un trencat, que l'havien deixat al costat d'un contenidor i, coses de la casualitat, al cap de pocs dies el meu  gos va decidir que ja era hora que el meu fill se'n comprés un de nou, i va atacar el seu fins a deixar-lo inservible. Així que vaig passar de no tenir cap, a tenir dos robes de paraigües per reciclar.


Hoy os traigo un tutorial de lo más práctico , sencillo y además ... reciclando , que todavía me gusta más. Una bolsa isotérmica e impermeable a partir de un viejo paraguas.

No se si tenéis el mismo problema que yo . Me gusta llevar una botella de agua en el bolso (yo bebo mucho ) y especialmente en verano bien fresca . El problema es que la botella suda y deja toda el bolso mojado. Para evitarlo, a veces la pongo en una bolsa de plástico, pero el problema es casi el mismo y encima queda feo y poco práctico para sacarla.
Pues bien, he encontrado una solución a mi medida, reciclando. la vi en el blog de ​​Pia, una italiana con un blog fantástico lleno de tutoriales de costura y otros temas. Ella hizo una bolsa para la botella reciclando la ropa de un paraguas. La idea me encantó, la tela del paraguas es impermeable y evita mojar el bolso.

No he podido hacerla hasta ahora por que no tenía ningún paraguas viejo. Finalmente encontré uno roto, que la habían dejado al lado de un contenedor y, cosas de la casualidad, a los pocos días mi perro decidió que ya era hora de que mi hijo se comprara uno nuevo, y atacó el suyo hasta dejarlo inservible. Así que pasé de no tener ninguna , a tener dos ropas de paraguas para reciclar.


Reciclar un paragüas

Vaig decidir donar-li una volta al tutorial de Pia, i fer una funda doble embuatada. Es una forma de fer-la isotèrmica i així conservar millor la frescor. Amb els dos paraigües (la roba mes lletja a l'interior) un tros de buata que m'havia sobrat, un tros de cordó i un tensor en tenim prou.


Decidí darle una vuelta al tutorial de Pia, y hacer una funda doble acolchada. Es una forma de hacerla isotérmica y así conservar mejor la frescura. Con los dos paraguas (la ropa mas fea en el interior) un trozo de guata que me había sobrado, un trozo de cordón y un tensor tenemos suficiente.



Agafem la roba del paraigües i la posem doble, posem l'ampolla a sobre per calcular la mida a  tallar. Aquesta és la roba més maca i anirà a l'exterior. Tallem a la mateixa mida la roba de l'altre paraigües.


Tomamos la ropa del paraguas y la ponemos doble, ponemos la botella encima para calcular el tamaño a cortar. Esta es la ropa más bonita e irá en el exterior. Cortamos de la misma medida la ropa del otro paraguas.


Cosim tot el voltant de la roba exterior. Amb l'exterior, primer cosim el costat curt. Posem la buata a sobre i passem uns repunts per fixar-la (jo ho he fet en diagonal, però els podeu fer com vulgueu). Després cosiu els laterals agafant també la buata. Gireu del dret la part exterior y poseu a dins l'interior embuatat del revés. Així la buata queda entre les dues robes.

Per acabar, feu dos repunts paral·lels per passar el cordó i descosiu un trosset de la costura lateral per poder passar-lo. Posseu el tenso i llest, una bossa impermeable i isotèrmica per dur el que vulguem a cost 0€.


Cosemos todo alrededor de la ropa exterior. Con la exterior, primero cosemos el lado corto. Ponemos la guata encima y pasamos unos pespuntes para fijarla (yo lo he hecho en diagonal, pero se pueden hacer como queráis). Después coséis los laterales cogiendo también la guata. Gira del derecho la parte exterior y coloca dentro el interior enguatado del revés. Así la guata queda entre las dos ropas.


Por último, hacer dos pespuntes paralelos para pasar el cordón y descoser un trocito de la costura lateral para poder pasarlo. Ponemos el tensor y listo, una bolsa impermeable y isotérmica para llevar lo que queramos a coste 0 €.

De moment n'he fet dues, però com que encara em queda mes roba, no descarto fer-ne alguna més per regalar.


De momento he hecho dos, pero como todavía me queda mas ropa, no descarto hacer alguna más para regalar.




diumenge, 19 de gener del 2014

Bolso búho, bolso pingüino

Més bosses, i és que des de fa un temps sembla que només faci bosses. Tot va començar amb  la que vaig fer per a la meva filla, i en veure-la vaig rebre algunes comandes. Vist que tenien èxit, he decidit innovar i fer dos models diferents.

A partir del patró de la funda per ulleres de Mussol, he fet aquesta bosseta. Es per una nena, per això les mides no són gaire grans  (13 x 18 cm).


Más bolsos, y es que desde hace un tiempo parece que sólo haga bolsos. Todo comenzó con la que hice para mi hija, y que al verla recibí algunos pedidos. Visto que tenían éxito, he decidido innovar y hacer dos modelos diferentes. 

A partir del patrón de la funda para gafas de Búho, he hecho este bolsito. Es por una niña, por eso las medidas no son muy grandes (13 x 18 cm).

Bolso bandolera Búho

I l'altre model, representant un pingüí, amb les mateixes mides.

Son resultones, i fàcils. Que més se li pot demanar?


Y el otro modelo, representando un pingüino, con las mismas medidas. 

Son resultonas, y fáciles. ¿Que más se le puede pedir?

Bolso bandolera pingüino

I aquest model,que ja l'heu vist,  però que també us la volia ensenyar. Aquesta va marxar cap a Ohio, com a regal per la "germana" de la meva filla. Amb la mateixa roba, una loneta de color morat, vaig fer la funda per ulleres.


Y este modelo, que ya lo habéis visto, pero que también os quería enseñar. Esta se fué hacia Ohio, como regalo para la "hermana" de mi hija. Con la misma ropa, una loneta de color morado, hice la funda para gafas.


diumenge, 12 de gener del 2014

Reciclando otra caja de vino

Segona entrada dels regals de Reis.

Després de veure el meu joier , La Mónica en va encarregar que li fes un. El volia igual, amb els mateixos colors, però amb més calaixos per poder posar moooltes arracades. Així que vaig fer un joier amb cinc calaixos i vaig comprar uns quants papers més, dels mateixos tons i aquest és el resultat. El tutorial podeu veure'l aquí.


Segunda entrada de los regalos de Reyes.

Después de ver mi joyero, Mónica me encargó que le hiciera uno. Lo quería igual, con los mismos colores, pero con más cajones para poner muuuchos pendientes. Así que hice un joyero con cinco cajones y compré unos cuantos papeles más, de los mismos tonos y este es el resultado. El tutorial podéis verlo aquí.

reciclar una caja de vino en joyero





A més, el vaig acabar a temps per que arribés a Galicia i fos el seu regal de Reis.
Moltes gràcies Mónica i que el gaudeixis molt de temps.


Además, lo terminé a tiempo para que llegara a Galicia y fuera su regalo de Reyes.
Muchas gracias Mónica y que lo disfrutes mucho tiempo.

dilluns, 6 de gener del 2014

Una mochila diferente


Ja han passat els Reis per casa meva, i per les cases de tothom, segur. I com sempre, ens han deixat un munt de regals (potser aquest any una mica menys, que els Reis també pateixen la crisi) i una sensació agredolça.

Agre per que s'acaben les festes, els dinars interminables, els carrers il·luminats, el torró i els "mantecaos". Dolça per que tot torna a la normalitat, els horaris, els menjars més sans i lleugers i no patir per si hem encertat amb els regals. A més, per a mi, s'han acabat les presses per acabar les comandes a temps per que els Reis les puguin deixar a cada casa. Així que avui comencem una sèrie de post de totes les coses que he fet per aquestes dates.

I comencem amb una motxilla diferent. Diferent per que no és una motxilla clàssica. No, es una motxilla amb cara de guineu. Fa temps que la vaig veure en una foto a Pinterest i em va semblar molt divertida, amb les seves orelles, ulls i morro. Jo la he fet de mida per a un nen, per en Xavi, que li anirà molt be per anar al cole i poder guardar els llibres i els deures del cap de setmana. I és que en Xavi només te 6 anys i encara te pocs deures.


Ya han pasado los Reyes por mi casa , y por las casas de todos, seguro. Y como siempre, nos han dejado un montón de regalos ( quizá este año un poco menos, que los Reyes también sufren la crisis ) y una sensación agridulce .

Agria por que se acaban las fiestas, las comidas interminables, las calles iluminadas, el turrón y los mantecados. Dulce por que todo vuelve a la normalidad, los horarios, las comidas más sanas y ligeras y no preocuparse por si hemos acertado con los regalos. Además, para mí, se acabaron las prisas por terminar los pedidos a tiempo para que los Reyes puedan dejarlos en cada casa. Así que hoy empezamos una serie de post de todas las cosas que he hecho para estas fechas .

Y empezamos con una mochila diferente. Diferente por que no es una mochila clásica. No, es una mochila con cara de zorro. La vi hace tiempo por Pinterest y me pareció divertida,con sus orejas, ojos y hocico. Yo la he hecho en tamaño niño, para Xavi, que le irá muy bien para ir al cole y poder guardar los libros y los deberes del fin de semana. Y es que Xavi sólo tiene 6 años y todavía tiene pocos deberes .

Mochila Zorro

La motxilla en blanc i negre. Potser no són els colors tradicionals de les guineus, però per a que serveix la imaginació??. O es que no poden haver guineus d'un altre color si nosaltres volem?


La mochila en blanco y negro. Quizás no son los colores tradicionales de los zorros, pero para que sirve la imaginación?. O es que no pueden haber zorros de otro color si nosotros queremos?


Per davant, amb una butxaca i dues més al folre interior que no s'aprecien en aquesta foto, llàstima!

Por delante, con un bolsillo y dos más en el forro interior que no se aprecian en esta foto, lástima!


La tanca amb un mosquetó i una anella. Això permet donar més capacitat a la motxilla si el que col·loquem a dins és més alt. I s'ajusta a la forma del morro de la guineu.

El cierre con un mosquetón y una anilla. Esto permite dar más capacidad a la mochila si lo que colocamos dentro es más alto. Y se ajusta a la forma del morro del zorro.



I a vosaltres, us han dut moltes coses els Reis?

Y a vosotros, os han traído muchas cosas los Reyes?
Blogging tips