Follow on Bloglovin

dimarts, 18 de juny del 2013

Tutorial: Bolso Bandolera

Odio la calor. No se si us ho he dit mai, però la calor no m'agrada gens i per tant tampoc m'agrada l'estiu. Be, algunes coses de l'estiu sí que m'agraden: que els dies siguin llargs,que hi ha més llum, les vacances, ... Però la calor, no.

Hi ha gent que amb el sol i la calor es revifa (ja diuen que a l'estiu tota cuca viu), però a mi em passa tot el contrari. La calor m'aplatana, em deixa sense ganes de fer res. La meva productivitat arriba a nivells mínims. Només pensar la calor que passaré, ja se'm treuen les ganes de fer res.

Fins ara estava contenta, aquest any em tingut una primavera de veritat. Però s'ha acabat. Ja podem dir que realment és estiu.

I abans que la calor assequi les meves neurones i anul·li la meva quasi-hiperactivitat, he complert una promesa que fa temps li vaig fer a la meva filla: fer-li una bossa bandolera.

I parlant de calor, una bona forma de passar-la és amb l'ajuda d'un vano i encara podeu participar  deixant un comentari AQUÍ (sense cap condició més)


Odio el calor. No se si os lo he comentado alguna vez, pero el calor me fastidia y por lo tanto tampoco me gusta el verano. Bueno, algunas cosas del verano sí que me gustan: que los días sean largos, que haya más luz, las vacaciones, ... Pero el calor, no.

Hay gente que con el sol y el calor se animan, pero a mí me pasa todo lo contrario. El calor me chafa, me deja sin ganas de hacer nada. Mi productividad alcanza niveles mínimos. Sólo pensar el calor que pasaré, ya se me quitan las ganas de hacer nada.

Y eso que este año estaba contenta, hemos tenido una primavera de verdad. Pero se acabó. Ya podemos decir que realmente es verano.

Y antes de que el calor seque mis neuronas y anule mi casi-hiperactividad, he cumplido una promesa que hace tiempo le hice a mi hija: hacerle un bolso bandolera.

Y hablando de calor, una buena manera de combatirla es con un abanico. Os reuerdo que aún podeis participar en el sorteo. Solo teneis que dejar un comentario AQUÍ ( sin más condicones)




I con que una imatge val més que mil paraules, us deixo un foto-tutorial  de com l'he fet que espero ua animi a fer-ho, que no és gens complicat.

Y como una imagen vale más que mil palabras, os dejo un foto-tutorial de como lo he hecho que espero os anime a hacerlo, que es nada complicado.



Aquí hay que añadir un trozo de velcro, ¡esas neuronas!!!

Después decidí añadir un bolsillo interior, por lo que habría que cortar una pieza más de las mismas medidas que el bolsillo exterior









¡Me salté un paso! pero es fácil, hacer dos tiras de tela estampada (coser y girar) de 2cm  de ancho y 6 de largo para pasar las anillas.  







Com podeu comprovar, la calor realment m'afecta. Després de fer fotos de totes les passes i explicar-les, ultima hora he hagut d'editar i afegir coses que m'havia deixat.

A vosaltres també us passa? us agrada la calor o soc l'únic èsser estrany que la odia?



Como podeís comprobar, el calor realmente me afecta. Después de hacer fotos de todos los pasos y explicarlas, al final he tenido que editar y añadir cosas que me había dejado.

A vosotros también os pasa? os gusta el calor o soy el único ser extraño que la odia?


Este post participa en el Carrusel de Blogs Nº4 de Las Cosas Ricas de Gaby

divendres, 14 de juny del 2013

Abanico de época

Un dels encàrrecs mes complicats que m'han fet mai és aquest vano. La idea era copiar un vano del segle XVIII. Forma part de l'attrezzo d'un vestit de senyora  d'època per a les festes a Menorca.

Uno de los encargos más complicados que me han hecho nunca es este abanico. La idea era copiar un abanico del siglo XVIII. Forma parte del attrezzo de un vestido de señora de época  para las fiestas en Menorca.

Mi abanico

El primer va ser trobar un vano semblant, però la sort estava del meu costat i  vaig trobar un idèntic!. La única diferencia era el color, el vaig trobar en blanc i havia de ser gris.

Després de provar algunes pintures que no agafaven sobre el lacat de la fusta, finalment la pintura sintètica en esprai va ser la solució. Tot seguit, i abans que fos totalment seca, vaig pintar els motius decoratius amb acrílics. D'aquesta forma les dues pintures es fonen i creen una única capa. Si esperem a que la pintura sintètica estigui totalment seca, al pintar amb acrílics a sobre, aquests saltarien.

El resultat ha esta un vano que és gairebé igual a l'original. Per que ho comproveu us deixo la foto que em van enviar i a partir de la qual vaig pintar el vano (la qualitat no és molt bona).

A que són iguals?


Lo primero fue encontrar un abanico similar, pero la suerte estaba de mi lado y encontré uno idéntico!. La única diferencia era el color, lo encontré en blanco y debía ser gris.

Después de probar algunas pinturas que no agarraban sobre el lacado de la madera, finalmente la pintura sintética en spray fue la solución. A continuación, y antes de que estuviera totalmente seca, pinté los motivos decorativos con acrílicos. De esta forma las dos pinturas se funden y crean una única capa. Si esperamos a que la pintura sintética esté totalmente seca, al pintar con acrílicos encima, estos saltarían.

El resultado ha sido un abanico que es casi igual al original. Para que lo comprobéis  os dejo la foto que me enviaron y a partir de la cual pinté el abanico (la calidad no es muy buena).

A que son iguales?


La foto que me enviaron



dimarts, 11 de juny del 2013

Bolsas, bolsas y más bolsas


Últimament hem estat fent un quants conjunts de bosses infantils: per guardar la roba, el xumet, el biberó , els bolquers, i el que es vulgui . I dic hem, per que en aquest cas, no es només feina meva si no de tota la família. La meva mare les ha cosit i la meva germana les ha pintat i jo... jo no he fet gairebé res, només he donat els últims tocs.

Com veieu, això de les manualitats ve de família, que el meu pare també és molt manetes i ho arregla tot, tot i tot. Potser és que existeix un gen "bricolagero"?. Si es així, no tinc gaire clar que els meus fills l'hagin heretat, vaja, el meu fill segur que no.

Aquestes bosses són un bon regal, son pràctiques, originals i personalitzables i a més es poden utilitzar durant molt de temps. La pintura aguanta perfectament els rentats.


Últimamente hemos estado haciendo unos cuantos conjuntos de bolsas infantiles: para guardar la ropa, el chupete, el biberón, los pañales, y lo que se quiera. Y digo hemos, por que en este caso, no es sólo tarea mía si no de toda la familia. Mi madre las ha cosido y mi hermana las ha pintado y yo ... yo no he hecho casi nada, sólo he dado los últimos toques.

Como veis, esto de las manualidades viene de familia, que mi padre también es muy manitas y lo arregla todo, todo y todo. Quizás es que existe un gen "bricolagero"?. Si es así, no tengo muy claro que mis hijos lo hayan heredado, bueno, la verdad es que  mi hijo seguro que no.

Estas bolsas son un buen regalo, son prácticas, originales y personalizables y además se pueden utilizar durante mucho tiempo. La pintura aguanta perfectamente los lavados.


No se que te el paper craft que m'agrada tant, però no d'ara, no, de sempre. Permet embolicar regals de manera original i admet qualsevol guarniment.

Per embolicar aquestes boniques bosses vaig fer un sobres-regal molt fàcils de fer i que queden perfectes. Us deixo unes fotos amb el pas a pas que parlen per si soles.


No se que tiene el papel craft que me gusta tanto, pero no de ahora, no, de siempre. Permite envolver regalos de forma original y admite cualquier adorno.

Para envolver estas bonitas bolsas hice un sobres-regalo muy fáciles de hacer y que quedan perfectos. Os dejo unas fotos con el paso a paso que hablan por sí solas.







divendres, 7 de juny del 2013

Tutorial Exploding Box

Us en recordeu del tutorial de l'àlbum de scrap?

Era un regal de Primera Comunió per al Paco. Doncs bé, el Paco no va fer la comunió sol, la va fer amb el seu germà Gonzalo. I clar, pel Gonzalo també hi va haver regal. Per que no fossin iguals, i per que Gonzalo és un nom molt llarg, vaig fer una Exploding Box.

Suposo que ja sabeu que una Exploding Box és una capsa, feta amb cartolina o cartró prim, que en obrir-la pot contenir algun detall dins i "explota" (mes aviat es desmunta).

Vaig trobar un tutorial en anglès en aquesta pàgina, però desprès de fer una prova amb les mides que hi ha, va quedar una capsa molt petita. Com que jo la volia més gran em vaig empescar les meves mides.

Com que la pàgina està en anglès i les meves mides són diferents, us deixo un tutorial de com ho vaig fer.


Os acordáis del tutorial del álbum de scrap?

Era un regalo de Primera Comunión para Paco. Pues bien, Paco no hizo la Comunión solo, la hizo con su hermano Gonzalo. Y claro, para Gonzalo también hubo regalo. Para que no fueran iguales, y también por que Gonzalo es un nombre muy largo, hice una Exploding Box.


Supongo que ya sabéis que una Exploding Box es una caja, hecha con cartulina o cartón delgado, que al abrirla puede contener algún detalle y "explota" (más bien se desmonta).


Encontré un tutorial en inglés en esta página, pero después de hacer una prueba con las medidas que da, quedó una caja muy pequeña. Como yo la quería más grande me ingenié mis propias medidas.


Como la página está en inglés y mis medidas son diferentes, os dejo un tutorial de cómo lo hice.





















Espero que us agradi i us animeu a fer-la.

Espero que os guste y os animéis ha hacerla.


dilluns, 3 de juny del 2013

Finalment... un sorteig


Doncs sí, al final he optat pel més clàssic, tòpic, fàcil,... com vulgueu dir-ho: UN SOTEIG.

Haig de dir que no m'heu ajudat gaire, ningú va fer cap comentari. Així que he hagut de decidir jo sola, i com que seguia sense tenir-ho clar, i per por a no acabar de decidir-me mai,  he optat per la formula clàssica.

I la següent decisió que he hagut de prendre és ... Que sortejar?. Això ha estat més fàcil. Com que la entrada més popular és una de vanos, i tenint en compte que sembla que ja comença a fer caloreta, he decidit sortejar UN VANO.

Però no un qualsevol, no. Podeu triar el vano que vulgeu, dels que ja he pintat o amb el disseny que vosaltres trieu. Així que serà un vano totalment personalitzat. Ahhhh, i amb la seva funda de conjunt.


Pues sí, al final he optado por lo más clásico, tópico, fácil, ... como queráis decirlo: UN SOTEO.


Debo decir que no me habéis ayudado mucho, nadie hizo ningún comentario. Así que he tenido que decidir yo sola, y como seguía sin tenerlo claro, y por miedo a no decirme nunca,  he optado por la fórmula clásica.

Y la siguiente decisión que he tenido que tomar es ... ¿Que sortear?. Esto ha sido más fácil. Como la entrada más popular es una de abanicos, y teniendo en cuenta que parece que ya empieza a hacer calorcito, he decidido sortear un abanico.


Pero no uno cualquiera, no. Podéis elegir el abanico que queráis, de los que ya he pintado o con el diseño que vosotros elijáis  Así que será un abanico totalmente personalizado. Ahhhh, y con su funda a conjunto.






I ara les normes per participar: No hi ha normes.

Només cal que deixeu un comentari en aquesta entrada amb un e-mail de contacte. Si sou seguidors del blog (facebook, bloglovin, google, ...) tindreu dos números per sorteig. Si no en sou i no voleu fer-vos, (penseu-vos-ho que no costa tant i aquest blog s'ho val!!), no passa res, també participareu però només tindreu un número.

Podeu participar fins al 23 de juny i el 24, per Sant Joan, faré el sorteig entre tots el que hagueu participat.

MOLTA SORT!!!


Y ahora las normas para participar: No hay normas.

Sólo hay que dejar un comentario en esta entrada con un e-mail de contacto. Si sois seguidores del blog (facebook, bloglovin, google, ...) tendréis dos números para el sorteo. Si no lo sois,  y no queréis haceros,(¡¡pensároslo, que no cuesta tanto y este blog lo vale!!) no pasa nada, también participareis, pero sólo tendréis un número.

Podéis participar hasta el 23 de junio y el 24, San Juan, haré el sorteo entre todos los que hayáis participado.

MUCHA SUERTE!!!



dijous, 30 de maig del 2013

Spanish fan & 100 fans

Aquesta setmana he arribat als 100 seguidors a Facebook: Que Bé!!!

Potser penseu que no són gaires, i teniu raó. Comparat amb altres blogs que m'agraden i segueixo són... pocs.

Però com tot, això és relatiu, i per a mi són molts. Estic feliç, alegre i sorpresa que tanta gent dediqui temps a veure el meu blog.

I com que 100 és una xifra rodona, pel meu cap passen algunes idees:
  1. Agrair a tots el seu suport, que sapigueu que gràcies a vosaltres segueixo publicant.
  2. Fer un sorteig per celebrar-ho.
  3. Fer un altre cosa
  4. No fer res.
I després d'un anàlisi d'aquestes opcions els resultats són:
  1. Ara ja ho sabeu, agraeixo molt el vostre suport.
  2. Ultimament veig sorteigos per tot arreu, sospito que amb la intenció de guanyar seguidors, i aquesta no és la meva intenció i no vull que ho sembli.
  3. No se m'acut res mes...
  4. Doncs això...
Com veieu l'anàlisi no m'ha ajudat gaire. Potser no tinc capacitat d'ànalisi?
Així que, mentre em decideixo, agrairia saber que us sembla, els vostres suggeriments, i us deixo l'últim vano que he pintat.


Esta semana he llegado a los 100 seguidores en Facebook: Que Bien!!!

Quizá penséis que no son muchos, y tenéis razón. Comparado con otros blogs que me gustan y sigo son ... pocos.

Pero como todo, esto es relativo, y para mí son muchos. Estoy feliz, alegre y sorprendida que tanta gente dedique tiempo a ver mi blog.

Y como 100 es una cifra redonda, por mi cabeza pasan algunas ideas:

  1. Agradecer a todos su apoyo, que sepáis que gracias a vosotros sigo publicando.
  2. Hacer un sorteo para celebrarlo.
  3. Hacer otra cosa
  4. No hacer nada.

Y después de un análisis de estas opciones los resultados son:

  1. Ahora ya lo sabéis, os agradezco mucho todo vuestro apoyo.
  2. Últimamente veo sorteos por todas partes, sospecho que con la intención de ganar seguidores, y esta no es mi intención y no quiero que lo parezca.
  3. No se me ocurre nada ...
  4. Pues eso ...

Como veis el análisis no me ha ayudado mucho. ¿Quizás no tengo capacidad de análisis?
Así que, mientras me decido, agradecería saber que os parece, vuestras sugerencias, y os dejo el último abanico que he pintado.

dilluns, 27 de maig del 2013

Art

Un altre cop dilluns i comencem una setmana carregada de pintura tèxtil.
Per començar un joc de dues bosses infantils, per dur l'esmorzar (o el berenar) i  la roba de recanvi que deixem a l'escola.


Otra vez el lunes y empezamos una semana cargada de pintura textil.
Para empezar un juego de dos bolsas infantiles, para llevar el desayuno (o merienda) y la ropa de repuesto que dejamos en la escuela.


Per les bosses he comptat amb la inapreciable col·laboració de la meva mare, que les ha cosit.

Para las bolsas he contado con la inapreciable colaboración de mi madre, que las ha cosido.











M'agrada molt aquesta combinació de colors, i a vosaltres?

Me gusta mucho esta combinación de colores, ¿y a vosotros?

dimarts, 21 de maig del 2013

Album Scrap

Hola,
Encara que no toqui, post exprés. I és que jo no sabia que  May, de Creative Mindly, publicaria avui el meu tutorial de l'àlbum d'scrap. Moltes gràcies per publicar-lo May, m'encanta el disseny del pas a pas que has fet.

La May té un blog que no us heu de perdre, ple de tutorials de disseny fantàstics. I ella és un encant, sempre de bon humor i disposada a co·laborar.

Si voleu veure el tutorial complert, passeu-vos pel seu blog.



Hola,
Aunque no toque, post exprés. Y es que yo no sabía que May, de Creative Mindly, publicaría hoy mi tutorial del álbum de scrap. Muchas gracias por publicarlo May, me encanta el diseño del paso a paso que has hecho.

May tiene un blog que no te puedes perder, lleno de tutoriales de diseño fantásticos. Y ella es un encanto, siempre de buen humor y dispuesta a colaborar.

Si quereis ver el tutorial completo, pasaros por su blog.























Espero que us animeu a fer aquest tipus d'àlbums, i si voleu m'envieu les fotos per fer una galeria de treballs.

Espero que os animéis a hacer este tipo de álbums, y si queréis me enviáis las fotos y hacemos una galería de trabajos,

fiesta de enlaces de Arte Friki

dilluns, 20 de maig del 2013

Angels

Aquesta es l'altre meitat del regal a l'Àngels que us vaig ensenyar aquí. A l'Àngels li encanten els àngels (i no és un joc de paraules) i per això, per decorar-la he triat una làmina dels megaconeguts angelets de Michelangelo Buonarratti.

La caixa fa temps que la vaig al comprar al Lidl. Te una fusta molt maca i és de bona qualitat. Només te un problema, a la tapa hi havia un vidre que no m'agradava gens. Però com ja us vaig explicar, això es pot arreglar fàcilment.

Per dins uns papers de K&Company en tons vermells i voilà!, una caixa per guardar les infusions, les capsules de Nespresso o ...



Esta es la otra mitad del regalo a Àngels que os enseñé aquí. A Àngels le encantan los ángeles (y no es un juego de palabras) y por ello, para decorarla he elegido una lámina de los  megaconocidos angelitos de Michelangelo Buonarratti.

La caja hace tiempo que la compré en Lidl. Tiene una madera muy bonita y es de buena calidad. Sólo tiene un problema, en la tapa había un cristal que no me gustaba nada. Pero como ya os expliqué, esto se puede arreglar fácilmente.

Por dentro unos papeles de K & Company en tonos rojos y voilà!, Una caja para guardar las infusiones, las cápsulas de Nespresso o ...




























Fiesta de enlaces de Personalización de blogs

dijous, 16 de maig del 2013

Tilda y Tienda

Tots aquells que em seguiu des de fa temps segurament us heu adonat que el blog ha anat canviant de mica en mica (i espero que a millor). Vaig començar el blog sense saber-ne res de blogs, ni HTMl, ni res de res. Poc a poc he anat aprenent d'altres blogers, he buscat tutorials per la xarxa, he llegit molt, i he aplicat al meu blog allò que m'agrada veure en d'altres. Tot i que encara no he acabat (el meu perfeccionisme patològic no m'ho permet), estic prou satisfeta de com está quedant.

Una de les modificacions més evidents és que des fa un temps tradueixo a l'espanyol. D'aquesta manera estalvio la traducció infame de google  a tots aquells que em visiten i no coneixen el català.

Com que tot sovint rebo correus que em demanen informació sobre la disponibilitat del que hi ha al blog i el seu preu, avui he creat un apartat de botiga. La Shop és una manera més ràpida i còmoda d'obtenir aquesta informació.

No penseu que únicament m'he dedicat al blog, no!. La meva activitat creativa segueix, i avui us duc la última Tilda personalitzada. Com no podia ser d'altre manera, és una infermera! (serà per que la meva germana ho és?). És una part del regal que les seves companyes van fer a l'Àngels com a comiat del servei (l'altre part ja us la ensenyaré). El mes difícil de tot van ser el cabells, arrissats i amb reflexes, i espero que el resultat hagi estat reeixit.





Todos aquellos que me seguís desde hace tiempo seguramente os habéis dado cuenta de que el blog ha ido cambiando poco a poco (y espero que a mejor). Empecé sin saber nada de blogs, ni HTML, ni nada de nada. Poco a poco he ido aprendiendo de otros blogers, he buscado tutoriales por la red, he leído mucho, y he aplicado en mi blog lo que me gusta ver en otros. Aunque todavía no he terminado (mi perfeccionismo patológico no me lo permite), estoy bastante satisfecha de cómo está quedando.

Una de las modificaciones más evidentes es que desde hace un tiempo traduzco al español. De esta manera ahorro la traducción infame de google a todos aquellos que me visitan y no conocen el catalán.

Como a menudo recibo correos que me piden información sobre la disponibilidad de lo que hay en el blog y su precio, hoy he creado un apartado de tienda. La Shop es una manera más rápida y cómoda de obtener esta información.

No penséis que únicamente me he dedicado al blog, no!. Mi actividad creativa sigue, y hoy muestro la última Tilda personalizada. Como no podía ser de otro modo, es una enfermera! (¿será por que mi hermana lo es?). Es una parte del regalo que sus compañeras hicieron a Àngels como despedida del servicio (la otra parte ya os la enseñaré). Lo más difícil de todo fue el pelo, rizado y con reflejos, y espero que el resultado haya sido exitoso.


dimarts, 14 de maig del 2013

Capsa alterada

Si temin una capsa amb vidre i volem eliminar-lo, no hi ha problema. Podem tapar-lo i decorar-la al nostre gust. Us ensenyo com ho he fet jo.


Si tenemos una caja con cristal y queremos eliminarlo  no hay problema. Podemos taparlo y decorarla a nuestro gusto. Os enseño como lo he hecho:








dijous, 9 de maig del 2013

Tutorial Hucha + Washi-Tape


Avui, per compensar l'entrada del dilluns, un tutorial ràpid, fàcil i molt curt.

Vaig veure en algun blog un de semblant, però com que no el vaig guardar, soc incapaç de recordar on. Tot i no guardar la imatge, la idea se'm va quedar en la memòria ROM.

Fa uns dies, la meva filla em va demanar una guardiola que no  s'obrís (això era imprescindible), i...zas! la idea em va tornar. Vaig comprar una cutre guardiola (però també es pot reciclar alguna que tinguem), pintura en esprai que ja tenia i molt washi-tape. I el resultat és aquest:



Hoy, para compensar la entrada del lunes, un tutorial rápido, fácil y muy corto.

Vi en algún blog uno parecido, pero como no lo guardé, soy incapaz de recordar dónde. Aúnque no guardé la imagen, la idea me quedó en la memoria ROM.


Hace unos días, mi hija me pidió una hucha que no se abriera (esto era imprescindible), y ... ¡zas! la idea volvió. Compré una cutre hucha (pero también podemos reciclar alguna que tengamos), pintura en spray que ya tenía y mucho washi-tape. Y el resultado es este:








































dilluns, 6 de maig del 2013

Perfectament Imperfecta

Que contenta que estic!.

Per fi he acabat la meva tauleta de centre. I és que aquest projecte el vaig començar pel volts de Nadal, i per diverses raons, semblava que no l'havia d'acabar mai. I ja us aviso que aquest post serà llarg, mooolt llarg!.

Quan us vaig explicar com fer la petita estanteria del meu estudi, ja us comentava que havia fet un recull de fustes de palet que, molt amablement, el meu sogre m'havia dut.

La finalitat d'aquestes fustes no era altre que convertir-se en una tauleta que substituís a la que tinc ara (el model Lack d'Ikea, molt barata, pero molt dolenta). Com sempre Pinterest és un pou d'idees, i de taules fetes amb palets n'hi ha un munt. Em vaig llegir tots els tutorials haguts i per haver-hi, i ja, amb tots els coneixements teòrics apresos vaig començar la feina.

I aquí van començar els problemes! Als tutorials tot semblava molt senzill, però la realitat és molt més complicada.

El primer problema va ser adonar-me que no totes les fustes tenien el mateix gruix, i per fer el sobre de la taula això és imprescindible. Per tant no va quedar més remei que tornar a buscar més fustes amb el gruix necessari.

El segon problema és que, tot i que a Pinterest les fustes es veuen rectes i perfectes, les meves no ho eren. (potser és que els palets autòctons estan pitjor fets que els americans?). Les meves fustes eren guerxes i plenes de forats, a més de bastes. Sort que la pasta per fusta (masilla) i la polidora arreglen aquestes coses.

El tercer problema és que jo tinc eines, però no soc professional de la fusteria. Tallar els llistons que havien de ser el sobre de la taula, amb la serra de calar, va ser fàcil. Però tallar els tacos gruixuts que havien de ser les potes, va ser tot un repte. La meva serra no les podia tallar. Sort del meu amic Robert que te una serra professional i que me les va tallar.

Un cop superats aquest problemes, la resta va ser fàcil. Molta feina, moltes hores, molta polidora y un resultat que m'encanta, imperfecte, però Perfectament Imperfecta. Exactament com l'havia imaginat.

És nota que estic encantada amb el resultat?




¡Que contenta estoy!.

Por fin he terminado mi mesa de centro. Y es que este proyecto lo empecé allá por las Navidades, y por diversas razones, parecía que no lo iba a acabar nunca. Y ya os aviso que este post será largo, muuuy largo!.

Cuando os conté cómo hacer la pequeña estantería de mi estudio, ya os comentaba que había hecho una recopilación de maderas de palet que, muy amablemente, mi suegro me había traido.


La finalidad de estas maderas no era otra que convertirse en una mesita de centro que sustituyera la que tengo ahora (el modelo Lack de Ikea, muy barata, pero muy mala). Como siempre Pinterest es un pozo de ideas, y  mesas hechas con palés hay a cientos. Me leí todos los tutoriales habidos y por haber, y ya, con todos los conocimientos teóricos aprendidos empecé el trabajo.


Y ahí empezaron los problemas! En los tutoriales todo parecía muy sencillo, pero la realidad es mucho más complicada.


El primer problema fue comprobar que no todas las maderas tenían el mismo espesor, y para hacer el sobre de la mesa es imprescindible. Por lo tanto no quedó más remedio que volver a buscar más maderas con el grosor necesario.


El segundo problema es que, aunque en Pinterest las maderas se ven rectas y perfectas, las mias no lo eran. (¿Quizás es que los palets autóctonos son peores que los americanos?). Mis maderas estaban torcidas y llenas de agujeros, además de bastas. Suerte que la masilla y la lijadora arreglan estas cosas.


El tercer problema es que yo tengo herramientas, pero no soy profesional de la carpintería. Cortar los listones para el sobre de la mesa, con la sierra de calar, fue fácil. Pero cortar los tacos gruesos para las patas, fue todo un reto. Mi sierra no las podía cortar. Suerte de mi amigo Robert que tiene una sierra profesional y que me las cortó.


Una vez superados estos problemas, el resto fue fácil. Mucho trabajo, muchas horas, mucha lijadora y un resultado que me encanta, imperfecto, pero Perfectamente Imperfecta. Exactamente como lo había imaginado.


¿Se nota que estoy encantada con el resultado?


PAS A PAS:






dijous, 2 de maig del 2013

Love is a gamble

Potser sí que aquest eslògan pintat a la samarreta te raó: L'amor és un joc d'atzar. O potser no.
El que és cert, és que la samarreta ha quedat molt be (mal m'està dir-ho) i que al seu propietari, un boig del pòquer, li encanta.



Puede que este eslogan pintado en la camiseta tenga razón: El amor es un juego de azar. O puede que no.
Lo que es cierto, es que la camiseta ha quedado muy bien (mal me está decirlo) y que a su propietario, un loco por el póker, le encanta.









































Pintar sobre negre sempre és complicat. Has de pintar primer amb blanc i després amb el color que vulguis. Si no ho fas així, els colors perden força, és com si el negre se'ls mengés. Però el resultat s'ho val. El contrast m'encanta.

I, com us deia al post anterior, se fer altres coses, a mes de capses. Pintar roba és una de les coses que més m'agrada fer, tot i que últimament ho tinc una mica oblidat. Els encàrrecs són els encàrrecs!!.



Pintar sobre negro siempre es complicado. Tienes que pintar primero con blanco y después con el color que quieras. Si no lo haces así, los colores pierden fuerza, es como si el negro se los comiera. Pero el resultado lo merece. El contraste me encanta.

Y, como os decía en el post anterior, se hacer otras cosas, además de cajas. Pintar ropa es una de las cosas que más me gusta hacer, aunque últimamente lo tengo un poco olvidado. Los encargos son los encargos!!.



dilluns, 29 d’abril del 2013

Regala Hand-made

Una capsa. I vosaltres direu, un altre capsa????, és que no saps fer res més?.

Sí, si que se fer altres coses, i no, no és un altre capsa.

Aquesta és diferent. Be, totes les que faig són diferents. Almenys aquesta és la meva intenció. Utilitzo diferents colors, papers, decoracions... Però segur que totes tenen un estil semblant. El meu estil. No tinc clar si això es positiu o negatiu, però es així.

I no faig capses per que estigui obsessionada amb elles. Me les demanen. Les faig per encàrrec. Gairebé totes són regals i aquesta també.



Una caja. Y vosotros diréis, otro caja????, Es que no sabes hacer nada más?.

Sí, si que se hacer otras cosas, y no, no es otro caja.

Esta es diferente. Bueno, todas las que hago son diferentes. Al menos esa es mi intención. Utilizo diferentes colores, papeles, decoraciones ... Pero seguro que todas tienen un estilo parecido. Mi estilo. No tengo claro si esto es positivo o negativo, pero es así.

Y no hago cajas para que esté obsesionada con ellas. Me las piden. Las hago por encargo. Casi todas son regalos y esta también.





dijous, 25 d’abril del 2013

Estanteria reciclada

Fa dies que busco fustes de pallets i d'altres recuperades per fer una taula que ben aviat us ensenyaré (ja està gairebé acabada). En la meva recerca, vaig fer una crida a tot parent, amic i conegut que en tingués. La crida no va tenir gaire èxit, sort del meu sogre que em va dur dos pallets (ja desmuntats!!) i un munt de taulons que tenia guardats.

Un cop seleccionades les més adients per la taula, encara en va sobrar moltes. Entre elles uns llistons de pi massis envernissats, que tenen tota la pinta de haver format part d'un llit, i que feia llàstima llençar.

Pensant que podria fer amb elles, se'm va acudir fer una mini prestatgeria per al meu mini estudi. La mida era perfecta, 9cm d'amplada i gairebé 2m de llargada. No molt ample, però suficient per que hi càpiga a un recó que tinc i per posar-hi tots aquells pots i potets que tenim.



Hace días que busco maderas de pallets o de cualquier otro tipo, pero recuperadas, para hacer una mesa que pronto os enseñaré (ya está casi terminada). En mi búsqueda, hice una llamada a todo pariente, amigo y conocido que tuviera. La llamada no tuvo mucho éxito, suerte de mi suegro que me dió dos pallets (ya desmontados!) Y un montón de tablones que tenía guardados.

Una vez seleccionadas las más adecuadas para la mesa, aun sobraron muchas. Entre ellas unos listones de pino macizo barnizados, que tienen toda la pinta de haber formado parte de una cama, y que daba lástima tirar.

Pensando que podría hacer con ellas, se me ocurrió hacer una mini estantería para mi mini estudio. El tamaño era perfecto, 9 cm de ancho y casi 2 m de largo. No muy ancho, pero suficiente para que quepa en un rincón que tengo y para poner todos esos potes y cajitas que tenemos.

Així que mans a l'obra:

Así que manos a la obra:


















dilluns, 22 d’abril del 2013

Que vivan los novios!!!


Una setmana amb molta feina i per poc temps per publicar al blog. M'he proposat que a partir d'ara he de publicar com a mínim dos cops a la setmana. A veure si soc capaç de complir-ho.

Us en recordeu del tutorial dels nuvis que vaig publicar fa unes setmanes?. Sembla que els meus nuvis-ocells han tingut èxit i m'han demanat uns altres. Aquests són un regal per al Mario i l'Anna dels seus companys de feina (amb alguna cosa més).


Una semana con mucho trabajo y por poco tiempo para publicar en el blog. Me he propuesto que a partir de ahora tengo que publicar como mínimo dos veces a la semana. A ver si soy capaz de cumplirlo.

Os acordáis del tutorial de los novios que publiqué hace unas semanas?. Parece que mis novios-pájaros han tenido éxito y me han pedido otros. Estos son un regalo para  Mario y Anna de sus compañeros de trabajo (con algo más).





dilluns, 15 d’abril del 2013

Dues capses de fusta i una agenda.

La entrada d'avui torna a ser de capses. I no es  per que jo tingui alguna fixació amb les capses (que la tinc), si no per que són encàrrecs, com en aquest cas.

I és que les capses serveixen per tot: de joiers, costurers, o simplement per guardar aquelles coses que no saps on posar o que són difícils de endreçar. Jo que soc obsessivament endreçada tinc la casa plena de capses, i com sempre "en casa del herrero...". les meves no sempre  son tan boniques com aquestes.

L'encàrrec era donar un nou aire a unes capses tipus cofre.  Amb les presses vaig començar a desmuntar-les i no vaig pensar a fer fotos de com eren (soc terrible per les fotos, sempre me'n oblido) . Només dir-vos que estaven folrades en imitació de pell de color marró fosc i amb farratges.


La entrada de hoy vuelve a ser de cajas. Y no es por que yo tenga alguna fijación con las cajas (que la tengo), si no por que son encargos, como en este caso.

Y es que las cajas sirven para todo: de joyeros, costureros, o simplemente para guardar aquellas cosas que no sabes dónde poner o que son difíciles de ordenar. Yo que soy obsesivamente ordenada tengo la casa llena de cajas, y como siempre "en casa del herrero ...". las mías no siempre son tan bonitas como éstas.


El encargo era dar un nuevo aire a unas cajas tipo cofre. Con las prisas empecé a desmontarlas sin pensar en hacer fotos de cómo eran ( soy terrible para las fotos, siempre me olvido). Sólo deciros que estaban forradas en imitación  piel de color marrón oscuro y con herrajes.



diumenge, 14 d’abril del 2013

Premis, premis..


I és que són dos els premis que he rebut durant l'última setmana. He decidit reunir-los en una entrada i contestar totes les preguntes juntes.



El primer premi es de la Manoli, del blog El rincón de Manoli . Aquest premi consisteix en respondre  11 preguntes, nominar a 20 blocs de menys de 200 seguidors i comunicar-ho a aquests. Els blogs hauran de fer el mateix, respondre a les 11 preguntes i nomenar a altres 20, així successivament.

Com que les preguntes són en castellà, jo les he contestat en castellà.



dimarts, 9 d’abril del 2013

Bloglovin


Fa uns dies que només sento a parlar (o escriure) sobre Blogovin . He vist a diferents blogs aquesta opció de seguiment de blogs, i després de provar-ho, crec que pot ser interesant. Una nova manera de seguiment del blog que a partir d'ara estarà activa al meu blog.



Si voleu més informació sobre aquesta eina podeu consultar aquí i aquí


Follow my blog with Bloglovin

50 anys i una Tilda personalitzada

Hi ha èpoques a la vida en que només assistim a casaments, després a naixements, ... A mi ara em toca la de fer 50 anys. Jo ja els he fet, i algunes de les meves amigues també (mireu aquí i aquí), però encara en queden per fer-los.

Celebrar els 50 s'està convertint en una tradició. Convidar els amics, fins i tot a aquells que fa temps que no veus. Un sopar (o dinar o berenar) sorpresa, veure fotos antigues i que ens desperten records i emocions. Passar-ho be, riure i fer regals .

Divendres passat varem celebrar els 50 anys de la Cay. Ens coneixem des de la universitat, varem fer la carrera juntes i després també varem treballar plegades. Ara feia molt de temps que no la veia i em va fer molta il·lusió tornar a retrobar-nos. Amb ella i amb la resta de companyes de la Uni. Quins temps..!!!

Vaig proposar fer un regal personalitzat i la resta de companyes universitàries (Teresa, Gemma i Carmen) van acceptar la proposta. I una Tilda personalitzada sempre és perfecta.

Les fotos no són gaire bones, però era de nit i no en se més.


Amb abric i bossa. Vestida per anar a la feina
































dimecres, 3 d’abril del 2013

Plats, plats, plats...

Aquesta és la ultima obsessió que he tingut: pintar uns plats. I com sempre, fins que no ho aconsegueixo, no paro.


Plat pla








Tot va començar fa temps buscant uns plats per dur a la nova Autocaravana (per que nosaltres tenim una preciosa i nova autocaravana). Els de baquelita són caríssims i molt carrinclons. Els de plàstic lletjos, els de ceràmica,... , no trobava res que m'agradés. 

Finalment, i com que plats hem de dur,  vaig comprar una vaixella  de ceràmica  d'ikea, barata, però,  a més de pesar molt i  escantonar-se fàcilment feien soroll al picar dins l'armari. 

dilluns, 25 de març del 2013

Tutorial: Coixí pintat a mà

Fa uns dies, mentre xafardejava per Pinterest (activitat totalment additiva), vaig veure un coixí amb un disseny quadrifoli, molt senzill, però que feia patxoca. Vaig mirar els coixins del meu sofà, blancs, d'Ikea, sense cap gràcia, i vaig decidir que ja era hora de donar-los una nova imatge.

Aquest és el resultat:


























Pintar un coixí és molt sencill. Només cal:

  1. Una funda de coixí de color llis (la meva blanca d'ikea), 
  2. Un disseny que t'agradi, 
  3. Pinzells
  4. Pintura tèxtil

dimecres, 20 de març del 2013

La primavera ja és aquí


Avui ha començat  la primavera, i promet calor. Ja ens podem anar preparant per l'estiu amb uns vanos personalitzats, acolorits i amb el seu estoig .

Alguns d'aquest han marxat cap a Mèxic, com un regal original i diferent. Espero que a les mexicanes els hi hagin agradat.



diumenge, 17 de març del 2013

Detalls de casament III: Nuvis Tilda

I avui , la tercera i darrera entrega del detalls que he fet per aquest casament.

En aquest cas, va ser la mare del nuvi la que hem va demanar fer alguna cosa pel nuvis sense que ells ho sabessin.  I que millor que unes Tildes personalitzades?

Com que no tenia foto dels nuvis (evident, encara no s'havien casat) i ja sabeu que això del vestit de la núvia es "top secret", em vaig haver d'acontentar amb les explicacions "off de record" que em van donar.

Hores d'ara ja se que el pentinat de la núvia no era un recollit i que el vestit tenia mes farbalans dels que jo vaig fer, però no crec que això sigui massa important.


Les Tildes tenen un no se qué que m'encanten.

Els nuvis preparats per la cerimònia.



Blogging tips